Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  blai
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLAI
1. Nom propi d'home; cast. Blas.
|| 2. Coqueta de pasta beneïda que donen als fidels el dia de St. Blai (Valls).
|| 3. pl. Fruites seques o del temps que porten a beneir el dia de St. Blai. «Vaig a beneir els blais» (Valls).
|| 4. Curt d'enteniment (Mall.); cast. tonto.
Blai (escrit sovint Blay): llin. existent a Armentera, Gualta, Barc., Cambrils, Marçà, Montbrió, Valls, Alcoi, etc.
    Cult. pop.
—Sant Blai, bisbe, la festa del qual se celebra el dia 3 de febrer, és advocat contra el mal de coll. Hi ha el costum de beneir nous, ametlles, vellanes i altres fruits, i també panets, que, menjats amb devoció, curen el mal de coll. A la Segarra és costum de posar un grapat d'ordi dins el cistelló que serveix per portar la fruita a beneir, i el donen al bestiar (BDC, xviii, 53).—Hi ha alguns refranys referents a la diada de St. Blai en relació amb les feines agrícoles i altres circumstàncies: «Per St. Blai, sembra l'ai» (Empordà, Men.). «Per St. Blai, cava ton all» (Cat.). «Per St. Blai, la cigonya per l'espai; i si no l'hi veus, senyal de neus» (Amades Astron. 221). «Mare de Déu de Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai a tres, endevina quin mes és» (endevinalla de mainada, en el Camp de Tarragona). Per una descripció de costums populars del dia de St. Blai, cfr. Catalana, ii, 244-246.
    Fon.:
bláј (or., occ., bal.).
    Etim.:
del llatí eclesiàstic Blasius, nom propi.