Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bord
veure  2. bord
veure  3. bord
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BORD m.
|| 1. Costat d'una nau; cast. bordo. «Vaixell d'alt bord».
|| 2. A bord: dins una nau; cast. a bordo.
    Etim.:
del cast. bordo, que és d'origen francès, i aquest ve del germànic bord, ‘vora’.

2. BORD (ant. escrit també bort).
I. m. i f. (borda): a) Fill o filla que és nat de pares no units en matrimoni; cast. bastardo. Que calque frare apelarà altre frare bort es offerrà a proar e proar no o porà, perda la companyia del espital, doc. a. 1204 (Miret Templers 545). Les fembres... fan los borts enjuriosament heretar, Llull Doctr. puer. 18. Faem cavaller En Jaume de Aragó fill bort del senyor rey, Pere IV, Cròn. 194. D'ells naix fill bort als engenrrants contrari, Ausiàs March xciv. Ab l'honorable bort de Cardona, doc. a. 1366 (Catalana, x, 288).—b) Fill o filla de pares desconeguts. No sabran dir, com borda fillada, nostre nom, Atlàntida ii.c) Animal fill de pares de distinta espècie (Mall.). Menar bord, una somera: menar fill de cavall (Artà). Menar bord, una egua: menar fill d'ase (ib.).
II. adj.
|| 1. Que no fa fruit o el fa dolent o petit. D'un arbre bort volguí bon fruyt, Ausiàs March, cxxvii. Amargor de borda planta, Spill 13469.
|| 2. Que es fa naturalment, sense cultiu (Empordà); cast. silvestre. a) Colom bord: colom feréstec o todó (Tortosa).
|| 3. Que és d'una grossària intermèdia entre les que són usuals dins la seva espècie (Mall.). Olla borda: la que és de grossària immediatament inferior a les olles de mitja mà, i té 2 litres i mig de cabuda (Pòrtol). Greixonera borda: la que ve immediatament darrera les greixoneres de mitja mà, i té un litre i mig de cabuda (Pòrtol).—La gerra borda és més petita que la someral (Mall.). Colom bord: colom mitjancer, ni gros ni petit (Palma). Carretó bord: carretó mitjancer (Manacor).
|| 4. Fals, que imita el vertader però no té la seva eficàcia; cast. falso. «Bona amor, a tu te n'ha pres | com un qui va anar a dur ordes | del Papa, i foren bordes | i no valgueren de res» (cançó pop. mall.). Pigota borda: malaltia que en castellà s'anomena viruelas locas (Artà). Tronada borda: tempestat que consisteix únicament en una nuvolada espessa, quatre trons i gens de pluja o quasi gens (Tortosa). Color bord: color apagat, lleig, que no arriba a esser definible (Cat.). Pèl bord: el pèl moixí o primera manifestació de la barba en els adolescents (Val.). Rima borda: rima falsa, que no consona bé (Francesch d'Oleza, Nova Art de trobar).
|| 5. entre terrissers: Que ha estat insuficientment cuit i no té el vernís brillant (La Bisbal).
|| 6. Pasta borda: pasta que es queda aplanada, que no s'estova (Tortosa). Pa bord: pa que s'ha pastat sense esser la pasta llevada (Llofriu).
III. m.
|| 1. Bord d'abelles: conjunt d'abelles, entre les quals hi ha una reina, que es treuen d'una arna per fer un eixam nou (Gandesa).
|| 2. Bordall, tanyada que surt a la soca d'un arbre per davall l'empelt (Calasseit, Tortosa, Xàtiva). A Mallorca es diu especialment del capirol que surt a baix de l'empelt en els ceps americans.
|| 3. a) Llenyam més curt que els altres que tapen una sala, quan les parets duen biaix, a fi de no desbaratar el paral·lelisme (Palma).—b) Cap de biga que surt defora per aguantar el balcó (Morella). Sentenciam e declaram que lo dit Bernat Roses dega tornar lo bort a linyada de la paret, mig en mig, e axí matex la sua testa del bort no isca pus avant de la cresta del ambant vey de son veí, doc. a. 1397 (Mostassaf 154).
|| 4. Peça de fusta buida, forrada interiorment de llauna, dins la qual posen un ferro roent per escalfar el llit (Gòsol); cast. burro.
|| 5. Canalera de teulada irregular, que no té cap i s'empelta a la del costat (Segarra, Urgell).
|| 6. Peix entre pla i rodó, de devés 50 cm. de llarg; n'hi ha de dues classes: bord ros i bord negre (St. Feliu de G., ap. Griera Voc. peixos).
|| 7. Classe de drap. Actualment a Mallorca es diu bord una flassada amb cinc retxes a un cantó; però en els documents medievals surt sovint el mot bord com a denominació d'una classe de tela, l'exacta composició de la qual és mala de precisar. Un altre cobertor de drap blau appellat bort, doc. a. 1329 (Arx. Gral. R. Val.). Vn cobertor de bort, e una flassada de bona borra, doc. segle XIV (BSAL, x, 367). Borts de fil, que vénen de les parts de llevant, Tar. preus 132.
IV. || 1. ant. Nom propi d'home. En Bort de Montoliu, Muntaner Cròn. 250. Robes... que són de don Bort, doc. a. 1410 (Alós Inv. 29). Hun hom de casa nostra appellat Bort de Conçut, Pere IV, Cròn. 274.
|| 2. Llin. existent a Albocàsser, Alcanar, Almassora, Benassal, Castelló, Oropesa, Salzadella, etc.
    Refr.
—a) «Bord bordeja i març marceja» (Cat.); «Bord i mula, sempre se'n pensen una» (Cat.); «Bord i mula, un dia en fan una» (Tremp); «Bord i mula, tot jorn en fa una» (Mall.); «Bord, geperut o mula, cada dia se'n pensa una; i el dia que no la fa, la guarda per l'endemà» (Manresa).—b) «No és bord qui retira als seus» (Manresa).—c) «Es bord se menja es bo»: vol dir que els dolents corrompen els bons (Men.).
    Fon.:
bóɾt (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí bŭrdu, mat. sign. I.

3. BORD m.
Safata (Ciutadella). V. born, art. 3.