Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. castelló
veure  2. castelló
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CASTELLÓ m. dim.
per castell. «Jugar a castellons»: joc d'infants que consisteix a fer caure de lluny amb una nou una altra que va posada damunt altres quatre (Centelles, ap. Aguiló Dicc.).

2. CASTELLÓ
|| 1. topon. a) Castelló de la Plana: ciutat del País Valencià, que té 47,457 habitants (cens de 1940) i està situada prop de la mar Mediterrània en una gran planura; en l'actual divisió administrativa és capital de la província del seu nom.—b) Castelló d'Empúries: vila de 2552 habitants situada a l'E. de Figueres (Alt Empordà); és població molt antiga i en l'edat mitjana fou residència dels comtes d'Empúries.—c) Castelló de Farfanya: vila de 1230 habitants situada a tres qm. de Menargues (La Noguera).—d) Castelló de la Ribera: vila situada a la comarca de la Ribera Alta del Xúquer; oficialment se'n diu Villanueva de Castellón.e) Castelló de les Gerres o de Rugat: poble de la Baronia de Rugat (Vall d'Albaida).—f) Castelló del Pla: poblet del municipi de Pilçà, en el Ribagorça.
|| 2. Llin. existent a Albal, Alcoi, Almatret, Anglesola, Bagà, Barcelona, Beneixama, Biar, Borriol, Celrà, Cocentaina, Dénia, Elx, Falset, Gualta, Ibi, La Bisbal, Marçà, Monnòver, Mont-ras, Novelda, Peralada, Tibi, Valls, Vilademuls, Villena, etc. Existeix la var. Casteyó (Barc., Gir., Palma, Maó).
    Etim.:
del llatí *castellōne, ‘castellet’. En els documents medievals escrits en llatí, apareix la forma falsa Castilione.