Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  clos
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLOS, -A
I. part. pass. i adj. per cloure.
|| 1. Tancat. Infern és tancat e clos, Llull Doctr. puer., c. 99. Mantell de pluuia... ubert dauant... ab gorgera et oltramar tot clos, doc. a. 1288 (Miret Templers 362). Lo procés d'aquella o translat clos e segellat, doc. a. 1385 (Rubió Docs. cult. ii, 284). Faça's de clochetes belles en los pits closa muralla, Cons. casat 137. Ets enteniments més closos s'han ubert, Roq. 40. Camp clos: espai tancat on es feien els torneigs; cast. liza. Hauia entrat en cinch lices de camp clos hu per hu, Tirant, c. 2.
|| 2. Atapit, compacte, format de parts molt espesses, sense buits; cast. compacto. Pa clos o formatge clos: el pa o formatge que no té ulls, que no és brescat (Mall., Men.). Bancal molt clos: bancal ple d'arbres (val.). Cel clos, o temps clos: cel tapat de núvols (Tortosa, val.).
|| 3. a) Cap de bestiar que ja té tot el dentat, que ja és adult. Un rocí de pèl negre... ya clos. Un parell de bous de pèl vermell, closos, doc. a. 1619 (ap. Aguiló Dicc.).—b) Cap de bestiar que té el dentat dísposat irregularment, de manera que no és possible conèixer l'edat de l'animal per l'examen de les dents (or., occ.).
|| 4. Amagat, incomprensible, mal de conèixer; cast. cerrado, abstruso.
|| 5. (Persona) que calla i dissimula molt, que no deixa endevinar el seu pensament o la seva disposició d'esperit; cast. cerrado.
|| 6. Acabat, arribat a la seva fi; cast. concluído. Donant per clos el periodo de tos estudis, Vayreda Sanch nova 3.
II. m.
|| 1. Recinte, espai limitat pel perímetre d'una cosa; cast. recinto. Dins lo lur clos, no ben tancat,... ocultament obrant natura, Spill 9600. Aja de tenir de emplària lo clos de la iglésia de la una pilastra al altre, doc. a. 1639 (arx. de Vallmoll). Una noia passava la ratlla, és a dir, que se sortia del clos de la dansa, Serra Calend. folkl. 255.
|| 2. Tros de terra tancat de paret (or., occ., bal.); cast. cercado. Tota persona qui prenga barzes de tàpies d'ort o de exida o d'altres closos, Mostass. Agual. Ne possehirà algun clos de terra, doc. a. 1419 (BSAL, iii, 125). Mitx amagades pel clos de paret seca, Oller Rur. urb. Especialment: a) Tancat que hi ha a la vora de l'era per a guardar els pallers i per a servir de cabana en temps de batre (Balaguer).—b) Corral, espai descobert i tancat de paret que està adherit a una casa i serveix per a tenir-hi animals i sembrar-hi hortalisses (Palma, Alaró).—c) Tancat situat prop d'una possessió o de la vila i destinat a sembrar-hi llegums i hortalisses (Santanyí, Son Servera).
III. Clos: llin. existent a Arbúcies, Arenys de Mar, Balenyà, Barc., Massanes, Peralada, Rabós, Riells, Valls, Vilaür, etc.
    Loc.

De ronyó clos: de molta energia o consistència (Mall., Men.). Es pagès, que devia esser de roñó clos, Ignor. 73.
    Fon.:
klɔ́s (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí clausu, ‘tancat’.