Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. clusa
veure  2. clusa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CLUSA f. ant.
Comunament és mal llourer que no seu en lo lloure ni en la clusa de la perdiu, Anim. caçar 18. Los persians meteulos a la clusa, Anònim (Cançon. Univ. 254). L'esparver tenia ja la coloma a la clusa, Bofarull Orf. 158.

2. CLUSA o CLUA
|| 1. f. Pas estret i fortificat entre muntanyes. És freqüent aquest nom en la toponímia catalana: a) La Clusa: pas fortificat en els Pirineus, prop del Pertús, que dóna entrada al Vallespir per l'Alt Empordà. Feuli saber que ell ab la sua cavalleria e gent de Rosselló, que exís a son nebot lo rey Phalip de França a reebre'l a la Clusa, Muntaner Cròn., c. 138. Les atzembles... passaren ab algunes gents d'armes per la Clusa e per lo Pertús, Pere IV, Crón. 177.—b) La Clusa: nom d'una muntanya situada a llevant de Bagà (Berguedà).—c) La Clua: poblet agregat al municipi d'Alsamora.—d) Clua: poblet agregat al municipi de Bassella.—e) Sant Romà de la Clua: poblet agregat al municipi de Castell d'Areny (Berguedà).
|| 2. a) Clusa: llin. existent a Barc., Olesa, Sabadell, etc.—b) Clua: llin. existent a Albesa, Alfara, Artesa, Barc., Batea, Benisanet, Corbera, Fatarella, Flix, Gandesa, Gelida, Horta, Manresa, Perelló, Pinell, Sta. Col. de F., La Seu d'U., Tortosa, etc.
    Etim.:
del llatí clūsa, ‘closa’.