Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. coc
veure  2. coc
veure  3. coc
veure  4. coc
veure  cóc
veure  coç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COC m.
Cuiner (Olot, Gir., Barc., Camp de Tarr., Mall.). Un meu coch qui estava en la cuyna, Muntaner Cròn., c. 227. Que'n lo dit hospital haia un coch àbil e suficient en aparellar les viandes, doc. a. 1417 (Roca Hosp. xxxi). Los cochs escorxant un gran ceruo, Tirant, c. 82. M'han dit que cercava un coc, Alcover Cont. 447.
|| Llin. existent a Anglès, Barc., Bràfim, Palma, Pobla de Lillet, Pobla de Montornès, Sa Pobla, Vendrell, etc. Son Coc: nom d'un caseriu agregat al municipi de Palma de Mallorca.
    Fon.:
kɔ́k (or., mall.).
    Etim.:
del llatí cŏquum, mat. sign.

2. COC m.
Residu del carbó de pedra després que, sotmès a una alta temperatura, ha perdut els seus constituents volàtils; cast. coque. Clovea de metla, cock des pobres, Ignor. 28.
    Etim.:
de l'anglès cok, mat. sign.

3. COC o COCUS m.
|| 1. Cèl·lula esfèrica; cast. coco.
|| 2. Carpel d'un fruit sincàrpic, que se separa a la maduresa; cast. coco.
    Etim.:
del llatí coccus, ‘grana de tenyir’.

4. COC m. ant.
Clatell. Les obres de la ànima pus fortment són en lo cors en uns locs que en altres, axí com voler en lo cor e enteniment en lo front e memòria en lo cog [sic], Llull Cont. 320, 10. Lo cors qui ha lo cor e'l front e'l coc divers en figura e en locs, Llull Cont. 320, 14. Es memòria detràs en lo coc de l'home per ço car és estrument a membrar les coses passades, Llull Arbre Sc. i, 182. Els textos llatins posen occiput allà on els textos catalans posen coc.
    Etim.:
probablement del provençal cogot, mat. sign., per regressió.

CÓC m.
|| 1. Panellet de forma llarguera; cast. panecillo, bollo. Els cochs y les dolces, Penya Poes. 168. En altres es senzillament un coc amb oli, Serra Calend. folkl. 206. La forma, dimensions i ingredients del dit panellet varien molt segons les contrades. A la Cerdanya, els cócs són de farina, llet i ous. Al Pla d'Urgell són com unes coques de pasta molt prima i ensucrada, que en temps primer els nuvis tiraven als nois quan sortien de casar-se, i la canalla cridava: «La boda que no tira cócs, doneu-la als llops». Al Camp de Tarragona, són uns panets fets de farina de moresc amb ous, pinyons i matafaluga. Al Priorat els cócs són de farina amb ous, oli i sucre, i amb un ingredient variable que pot esser arengades, o ceba i pebrines roges, o talls de llonganissa i rovellons, o bé miques de magre de porc, o cireres negretes (Falset); de la mateixa manera, aproximadament, es fan els cócs a Morella. A les comarques de Tortosa i Vinaròs, el cóc és gran, aplanat, de vores retorçades, fet de farina, oli, sucre, ous i vin blanc, i amb diversos additaments com pebrot, espinacs, peix, mel, llet, etc. El cóc de Mallorca és una peça llarguera de pasta bamba, de forma aproximadament semicilíndrica, que es talla a llesques i es bescou per a formar les dolses de bescuit. A Menorca, el cóc és una espècie de llonguet, però més bast, més blan i tirós.
|| 2. Fulla molt prima de farina, cuita dins un motlo a la flamada i que serveix per a fer hòsties (Mall., Men.); cast. pan.
|| 3. Bresca (Massalcoreig, Falset, Calasseit, Gandesa, Tortosa); cast. panal Cóc abegoter: la bresca on se crien els abegots (Calasseit) Cóc coster: cadascuna de les dues bresques dels costats de l'arna, que són els dos cócs millors perquè no s'hi fa poll i perquè són tot mel; són més estrets que els altres, però en canvi són molt més gruixuts: s'anomenen també els cócs de l'abeller perquè són els millors (Calasseit).
|| 4. adj. De forma incompletament rodona (Mall., Men.); cast. achatado. «Aquest anell és un poc cóc; que l'heu esclafat?»«Aquesta pilota no bota bé, perquè és molt coca».
|| 5. adj. (Metall) que es pot allargar, aprimar o canviar de forma sense rompre's ni desunir-se (Mall.).
|| 6. Fluixot, mancat de vigor (Mall.); cast. flojo, flaco. «Ets un cóc moll, que sols no tens força per matar una mosca» (Palma).
    Refr.
—a) «Per a casos, el món; per a cócs, el forn» (València).—b) «Qui s'aixeca primer, té es cóc més gros» (Menorca).
    Fon.:
kók (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: cocàs, cocarro, cocot.—b) Dim.: coquet, coquetxo, coquel·lo, coqueu, cocarrí.
    Etim.:
masculinització de coca art. 1.

COÇ f. ant.
Coça. Y a voltes li tira lo macho gran coç, Proc. olives 1159.