Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. coloma
veure  2. coloma
veure  3. coloma
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COLOMA f.
|| 1. ant., Colom (mascle o femella); modern., femella del colom; cast. paloma. Viu lo Sanct Sperit qui devallà en forma de coloma sobre lo cap de Jesu Christ, Pere Pasqual, i, 78. No exiran de la archa, tro que la coloma sia tornada ab lo ram vert en lo bech, Metge Somni iv. Una casa gentil e molt bella, noua, flamant e tant blanca com una coloma, Curial, iii, 42.
|| 2. Nom que s'aplica a les ovelles que tenen la cara blanca (Ripollès, Urgell); cast. paloma.
|| 3. pl. Planta escrofulariàcia, Linaria triphylla (Mall.); cast. pajarita.
    Fon.:
kulómə (or.); kolómɛ (Ll.); kolóma (val.); kolómə (mall.).
    Sinòn.:
— || 3, gallarets, palomides.
    Etim.:
del llatí colŭmba, mat. sign. || 1.

2. COLOMA
Nom propi de dona; cast. Coloma. Un gran tros de mur ne vench lo dia de senct Sylvestre e de sancta Coloma, Muntaner Cròn., c. 7. La festa de Santa Coloma es celebra el dia 31 de desembre. El nom d'aquesta santa ha servit per a designar diverses poblacions catalanes: a) Santa Coloma de Cervelló: cap de municipi al qual pertany el barri fabril anomenat Colònia Güell, prop de Sant Feliu de Llobregat.—b) Santa Coloma de Farners: ciutat de 4.000 habitants, cap de partit judicial, situada al SO. de la ciutat de Girona.—c) Santa Coloma de Gramanet: vila de 1.552 habitants, situada a la vorera del Besòs, a pocs quilòmetres de Barcelona.—d) Santa Coloma de Queralt: vila de 2.687 habitants, situada en la Segarra, a 21 qm. al NO. de Montblanc.
    Etim.:
del llatí Colŭmba, nom de dona.

3. COLOMA f.
Bolet agaricaci de l'espècie Lepiota procera (Farners, Viladrau, Randa).
    Etim.:
de cogoma, modificat per etimologia popular de colom.