Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cuba
veure  2. cuba
veure  3. cuba
veure  cubà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CUBA f.
|| 1. Bóta gran de fusta per a tenir vi, de 200 a 500 cànters de cabuda (Fraga, Gandesa, Calasseit); cast. cuba.
|| 2. Cossi o bugader (Llessui); cast. cuezo.
|| 3. Peça cilíndrica de fusta forta, situada en el centre d'una roda de vehicle i en la qual encaixen els extrems dels raigs de la roda (Mall.); cast. cubo. Roda de la carrossa..., els teus anells y les teues bréndoles senceres, y el teu tamboret y la teua cuba, llanda y murteret, serviran per un carro de traginer, Penya Mos. iii, 110.
|| 4. Socot de fusta amb un forat dins el qual va ficat l'extrem de la cameta de l'arada, i que a cada banda porta empernat l'extrem d'un espigó (Mall.); cast. zoquete.
    Fon.:
kúβə (pir-or., or., mall.); kúβɛ (Fraga, Gandesa, Ll.); kúβa (Calasseit, Val.).
    Sinòn.:
— || 1, barril, tonell;— || 2, cossi, bugader;— || 3, botó.
    Etim.:
del llatí cūpa, ‘bóta’.

2. CUBA f.
Alcavó del forn (Beniarrés, Campello); cast. alcabor.
    Fon.:
kúβa (Beniarrés, Campello).
    Sinòn.:
alcabor, buada.
    Etim.:
de l'aràbic qubba, ‘volta (bòveda)’, ‘cambreta’. (V. alcova).

3. CUBA topon.
Nom de la més gran de les illes Antilles (Amèrica); cast. Cuba.
    Loc.
—a) En acabant-se, a Cuba!: ho diuen als xiquets quan s'acaben el plat (Benassal).—b) Més es pergué en la guerra de Cuba: es diu per consolar-se d'una pèrdua o gran dispendi (Val.).

CUBÀ, -ANA m. i f. i adj.
Nadiu o propi de l'illa de Cuba; cast. cubano.