DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CUBA f.
|| 1. Bóta gran de fusta per a tenir vi, de 200 a 500 cànters de cabuda (Fraga, Gandesa, Calasseit); cast. cuba.
|| 2. Cossi o bugader (Llessui); cast. cuezo.
|| 3. Peça cilíndrica de fusta forta, situada en el centre d'una roda de vehicle i en la qual encaixen els extrems dels raigs de la roda (Mall.); cast. cubo. Roda de la carrossa..., els teus anells y les teues bréndoles senceres, y el teu tamboret y la teua cuba, llanda y murteret, serviran per un carro de traginer, Penya Mos. iii, 110.
|| 4. Socot de fusta amb un forat dins el qual va ficat l'extrem de la cameta de l'arada, i que a cada banda porta empernat l'extrem d'un espigó (Mall.); cast. zoquete.
    Fon.: kúβə (pir-or., or., mall.); kúβɛ (Fraga, Gandesa, Ll.); kúβa (Calasseit, Val.).
    Sinòn.:— || 1, barril, tonell;— || 2, cossi, bugader;— || 3, botó.
    Etim.: del llatí cūpa, ‘bóta’.

2. CUBA f.
Alcavó del forn (Beniarrés, Campello); cast. alcabor.
    Fon.: kúβa (Beniarrés, Campello).
    Sinòn.: alcabor, buada.
    Etim.: de l'aràbic qubba, ‘volta (bòveda)’, ‘cambreta’. (V. alcova).

3. CUBA topon.
Nom de la més gran de les illes Antilles (Amèrica); cast. Cuba.
    Loc.—a) En acabant-se, a Cuba!: ho diuen als xiquets quan s'acaben el plat (Benassal).—b) Més es pergué en la guerra de Cuba: es diu per consolar-se d'una pèrdua o gran dispendi (Val.).

CUBÀ, -ANA m. i f. i adj.
Nadiu o propi de l'illa de Cuba; cast. cubano.