Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. diana
veure  2. diana
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DIANA
Nom llatí de la deessa de la caça; cast. Diana. Temple dedicat a Diana, Eximenis II Reg., c. 30. Letona... fo mare de Diana, Genebreda Cons. 172. Les amaçones | ... | edificaren | temple bellíssim | mas nefandíssim, | obra molt vana | de Na Diana | fent Déu estrany, Spill 9428.
    Etim.:
pres del llatí Diana, mat. sign.

2. DIANA f.
|| 1. L'estel de l'alba; cast. lucero del alba. «Vós sou estrella diana, | or del més hermós color; | vós sou estrella d'amor, | capcurucull de magrana» (cançó pop. Mall.). Li posàs nom | molt alt, Maria: | vol dir mig dia, | alba, diana | e tremuntana | de mar la stela | e nau ab vela, Spill 11088. Una corona d'or resplandent com la estela diana o lo sol, Vida de St. Amador (ap. Aguiló Dicc., qui interpreta equivocadament el mot Diana com a sinònim de ‘la lluna’).
|| 2. ant. Darrer temps de la guàrdia nocturna de gent armada. Diana, temps de la última sentinella de la nit en un cos de guarda, Lacavalleria Gazoph. En la nit embiarà la ronda y contraronda, y la de la diana ab orde que regonegan y visiten a las postas, Moradell Prel. Mil. 13.
|| 3. Toc matinal de tambor o de trompeta per a despertar la tropa i fer-li començar el servei diürn; cast. diana. Per ext.: a) Música o cant de despertada a primera hora del matí. Gralles y tambors... a trenc d'auba, toquen diana acompanyats d'una comissió dels dansaires, Serra Calend. folkl. 235. Cap al poble sonava veladament una mena de trompeteria...; era la diana dels galls, Ruyra Parada 47.
    Fon.:
diánə (Barc., Palma); diána (Val.).
    Etim.:
de l'italià diana, mat. sign., derivat del llatí dies, ‘dia’.