DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GAS m. (pl. gasos): cast. gas.
|| 1. Cos aeriforme. Uns gasos espessos com els bafs d'una olla al arrencar el bull, Pons Com an. 72.
|| 2. Mescla de gasos i vapors; especialment, la que s'obté per la destil·lació del carbó de pedra en vasos closos i que serveix per a la il·luminació i calefacció. La llum d'un ventay de gas, Penya Poes. 78. La fàbrica del gas, Vilanova Obres, iv, 81. Llavò vengué sa vaga dels obrers des gas, Aurora, 228.
    Fon.: gás (Barc., Val.); ɟás (Palma).
    Etim.: del fr. gaz, que sembla venir d'un mot inventat en el segle XVII per Van Helmont per a designar una substància que ell considerava unida als cossos (i que tal vegada tractà de relacionar amb l'holandès geest ‘esperit’).

2. GAS (escrit també gaç), GASSA (o gaça). adj. ant.
Blau o blavós (aplicat als ulls); cast. garzo. Gas de ulls: glaucus, caesius, Nebrija Dicc. Gassos ulls: glauci oculi uel caesii, ibid. Los ulls gassos bells e grans, fort luents e punyents, Eximenis Angels 40 (ap. Aguiló Dicc.). Ab cara pigardosa, ulls gasos, ab cabelladura llarga, Comes Assany. 168. L'esperit de la visió, si el és clar és l'uyl gaç, e si és escur és l'uyl negre, Alcoatí 19. Les colors de l'aygua són moltes, a n'y alcunes que són gaçes e vertz e en color d'algeps, Alcoatí 30. La còrnia la sua color se muda e torna gaça en l'uyl cabrú o negra, ibid. 36 vo.
    Etim.: probablement de l'italià gazzo, ‘blau’, derivat de gazza ‘garsa’ (cf. l'esp. garzo relacionable amb garza). Sainéan manté aquesta teoria (ZRPh, xxx, 567), contra l'opinió de Diez qui considerava el cast. garzo com a metàtesi de zarco.

3. GAS
Llin. existent a Rialb, Barc., La Galera, Xerta, Santa Bàrbara, Tortosa, Cast., Alcora, Val., Benifaió, Al., etc. a) Séquia del Gas: séquia de l'Horta de València, que abans s'anomenava Séquia d'En Gasc.
    Etim.: probablement reducció de Gasc, llinatge català.