Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ginebra
veure  2. ginebra
veure  3. ginebra
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GINEBRA f.
Licor alcohòlic obtingut per destil·lació del sègol germinat, aromatitzat amb gàlbules de ginebre; cast. ginebra.
    Fon.:
ʒinéβɾə (Barc., Palma); ʧinéβɾa (Val.).
    Etim.:
forma femenina de ginebre, però probablement pres del fr. genièvre, mat. sign. (que, com el nostre ginebre, ve del llatí junipĕru).

2. GINEBRA
|| 1. topon. Ciutat i capital de cantó, a Suïssa, a la vorera del llac del mateix nom i prop de França.
|| 2. f. Confusió, desorde.
    Loc.
—a) Estar tan lluny (o més lluny) que de Ginebra: estar molt allunyat d'una cosa. Sa meua harpa ja no vibra | y d'ella estich més lluny que de Ginebra, Aguiló Poes. 179.—b) Ve-te'n a Ginebra!: exclamació per a engegar a mal viatge una persona que molesta (Mall.).
    Etim.:
el nom llatí d'aquesta ciutat helvètica era Geneva; la forma Ginebra ens ha vingut probablement per via del castellà.

3. GINEBRA
Nom de la reina llegendària de Bretanya, muller del rei Artús. La ragina Ginebra, Graal 49, 53, 92, etc.