Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. juli
veure  2. juli
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. JULI (i més dialectal júlit). m.
|| 1. Cridadissa i cops de palmes i de brots amb què els infants saluden la sortida de la processó el diumenge de Rams (Barc., Camp de Tarr.).
|| 2. Tupada, fart de cops (or., occ.); cast. paliza. Una tarda que vaig furtar una pitrerada d'abercochs, me'n va donar un júlit, J. Calzada Carbó (Catalana, ii, 111).
|| 3. Acceleració del moviment en certs jocs de saltar, i principalment en el de saltar la corda. I juli!, a salts abasta taronges del brancam, Atlàntida ii.
|| 4. Joc de saltar a la corda; cast. comba. Grandets, jugaven a juli i a la puput, Pons Com an. 100.
    Fon.:
ʒúli (or., bal.); ʤúli, ʤúlit (occ.).
    Etim.:
sembla relacionable amb el llatí iubĭlum, ‘cant barroer dels pastors’, ‘alegria expansiva’, encara que Fokker (ZRPh, xxxviii, 482) vol relacionar juli amb el fr. joli, it. giulivo, etc.

2. JULI
Nom propi d'home; cast. Julio.
    Etim.:
pres del nom personal llatí Iülius.