Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mac
veure  2. mac
veure  maç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MAC m.
|| 1. Còdol (bal.); cast. piedra, guijarro. A Mallorca i Menorca, el mac no sol esser més gros que el puny d'un home; a Eivissa se diu mac a pedres més grosses, tant com el cap. El fanquer ferà el fanch ben trepitjat, y si troba algun mach el treurà, Fontanet Conró 40. Mes sota els macs que tiren al cel, llur front satànic | caurà romput, Atlàntida vi. Com si fos un mac llançat de dalt del rost, Rosselló Many. 28. Mac de torrent: pedra llisa i rodonenca, palet de riera. D'un que té el ventrell fort, diuen que «pairia macs de torrent» (Mall.). Fer mac (s'era): barrejar-se petits còdols amb el blat que s'hi bat, per trobar-se en mal estat el sòl de l'era (Mall., ap. Rokseth Cult. 166).
|| 2. fig. Capclòs, que difícilment comprèn les coses (mall., men.); cast. cabezota, torpe. «Això és llei de qualque mac | o qualque mal fumador» (glosat mallorquí). Es cotxer o llaurador de matxos, qu'era un mac d'homo, Camps Folkl. ii, 50.
|| 3. Glop d'un licor (mall.); cast. sorbo. Celebrau devotament | amb un bon mach d'aygordent | sa venguda des nou dia, Roq. 51.
Mac (escrit generalment Mach): llin. existent a Camprodon, Figueres, Portbou, Beuda, St. Feliu de G., Cornellà, Esparreguera, Igualada, Barc., etc.
    Fon.:
mák (or., bal.); máс (Palma, Manacor, Pollença); mέ̞с (Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: macàs, macarro, macot.—b) Dim.: maquet, maquetxo, maquel·lo, maqueu, macó, macolí, macolinet, macolineu, macarrí, macolinoi.
    Loc.

No valer un dobler de mac: no tenir cap valor, esser completament inservible (mall.).

2. MAC m.
Àmec (Rupit, Sta. Col. de Q.); cast. ámago. Les bresques que porten a vendre als serés n'hi ha que són molt carregades de mach y altres de poll, y encara que el mach sia groch, és cosa que se'n va per l'aygua, doc. a. 1821 (Aguiló Dicc.).
    Fon.:
mák (or.).
    Etim.:
probablement de àmec (pronunciat ámək, és a dir, amb la segona vocal neutra i confundible amb la a) amb contaminació de mac art. 1.

MAÇ (ant. escrit també mas). m.
|| 1. Maça; cast. mazo. Oy so de masos cridant via fora, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 71).Especialment: a) Barra de fusta que serveix per a cascar la canya del cànem damunt l'agrama (Cast.).
|| 2. Feixet de coses juxtaposades; manoll; cast. mazo, manojo. Vint e cinch massos de fil d'ampolomar... sexdecim maços de badafions de boneta, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413). Los maços de gebellins que són cent e tants, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 117). Veus ací cinch maços de perles orientals, Villena Vita Chr., c. 40. Arredossat pels masos de fil-ferro, Pons Auca 25. Especialment: a) Conjunt de nou garbes de cànem, o sien, tres dobles (Cast.).—b) Conjunt de devers quinze cerros de cànem composts un damunt l'altre i entorcillats (Muro de Mall.).—c) Corda o filferro enrotllat de manera que les seves porcions circulars quedin juxtaposades (Mall.).—d) Maç de tabac: pilot de tabac sec, en forma de barra d'uns 10 cm. de gruix per 40 cm. de llarg (Manacor, Men.); avui ja no se'n fan. 4 masos de tabach de mestegar, doc. a. 1781 (Rev. Men. 1924, pàg. 170).—e) Maç de greixoneres: conjunt de sis greixoneres posades una dins l'altra per l'orde de llur diferent grossària (Mall.).—f) Maç de flors: pomell, ram de flors (Alguer). L'a pultara al jaldí i li a fet un mas de frols com una rora de carru, rondalla algueresa (ap. Guarnerio Cat. Alg. 302).
    Fon.:
más (or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: maçàs, maçarro.—b) Dim.: macet, maceu, maçó.—c) Pejor.: maçot.
    Etim.:
d'un llatí vulgar *mattĕu, derivat per masculinització de mattĕa, ‘maça’ (cf. REW 5425).