Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  nicolau
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

NICOLAU
1. Nom propi d'home; cast. Nicolás. Una sgleya hermitanya de senct Nicholau, Muntaner Cròn., c. 232. Vulgarment es sol pronunciar Micolau, forma que ja apareix en el segle XIII: Un fals crestià qui avia nom Micolau, Llull Doctr. Puer. 71, 4.
|| 2. Llin. existent a Barc., Banyoles, Aristot, Cast., Val., Alcoi, Alaró, Andratx, Artà; Binissalem, Calvià, Costitx, Lloseta, etc. La variant Micolau es troba com a cognom a Fortià, Verges, Sitges, Gandesa, etc.
    Cult. pop.
Festa dels Nicolaus: la festa de sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants, que se celebra a diferents contrades amb gran gatzara dels nois d'escola. Al poble de Constantí, el mestre i els xicots van amb un sabre de fusta i un vestit de bisbe a trucar a les cases i demanar avellanes o panses o figues. A Maldà, Bellpuig, Rocafort i altres pobles de l'Urgell, la quitxalla que anava a estudi s'uniformava amb capells de paper i sabres de fusta i al so de panderos i ferrets feien una ronda i una capta, dient: «Sant Nicolau, bisbe de pau, | panses i figues, | nous i aulives, | tantes com vulgau; | si no me'n donau, | escales avall caigau»; acabada la plega penjaven un gall a una corda suspesa entre dos balcons de la plaça, i cadascú dels escolars amb els ulls tapats provava de matar-lo amb el sabre de fusta, i a la fi se'l menjaven amb arròs tots plegats a l'escola, afegint-hi el que havien arreplegat (Serra Calend. folkl. 316). A Cullera, en aquesta diada es fan uns pastissos especials per als xiquets.
    Var. form.
(reducció vulgar): Colau.
    Fon.:
nikuláw, mikuláw (or., men.); nikoláw (occ., val., mall.); mikoláw (occ., mall.); koláw (val.).
    Intens.:
Nicolauet, Nicolauot.
    Etim.:
pres del llatí ecles. Nicolaus, nom de diferents sants (en grec Nικóλαος ‘vencedor dels pobles’).