Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  oller
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OLLER m.
|| 1. imatge  imatge  Qui fa o ven olles i altres atuells de terrissa; cast. ollero. Nós veem que los jerrers e'ls ollers, que fan de la terra qual forma es volen, Llull Cont. 122, 16. La fornal prova los vexells del oller, Canals Prov. 115. Es enveia entre los semblants, axí com los ollers als ollers, Egidi Romà, ll. i, pt. 3a, c. 10.
|| 2. Lleixa o prestatge de la cuina on es posen les olles buides (Mall.); cast. vasar.
Oller: llin. existent a Gir., Celrà, Barc., Badalona, Igualada, Valls, Alcover, Algerri, Aramunt, Artesa de S., Benicarló, Benitatxell, Teulada, Mall., etc. Hi ha la variant purament gràfica Ollé, i la morfològica Ollers o Ollés existent a la Selva del Camp, Val., Mall., etc. En el català oriental existeixen les grafies Ullé i Ullés.
    Refr.

—«Cada oller alaba les seves olles»; «Cada oller alaba la seva olla, i més si la té esquerdada».
    Fon.:
uʎé (pir-or., or.); oʎé (occ., mall.); oʎéɾ (val.).
    Var. ort.
ant.: oler (Flos medic. 63).
    Etim.:
del llatí ollarĭu, mat. sign.