Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  palma
veure  palmà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PALMA f.: cast. palma.
I. || 1. Palmell o cara còncava de la mà. Sia pressa erba cauallar e sia piquada e sien-ne fregades les palmes de les mans, Micer Johan 425. La vola de la mà... o palma sia aiustada ab lo musclo, Cauliach Coll., ll. v, d. 1a, c. 5. Ferint-se la una palma ab l'altra, començà a plorar y cridar, Faules Isòp. 33. Batre les palmes o Tocar les palmes: (ant.) fer ballmanetes, aplaudir. Tocar palmes: Complodo, Complaudo, Esteve Eleg. s 4. Escoltes voluntàriament aquestes coses y toques les palmes per alegria, Cordial 56. Batent les palmes lançaven crits, Alegre Transf. 14. «Palmes, palmes, que ve el pare, | palmes, palmes, que no ve, | palmes, palmes que vindrà | a la setmana que ve» (cançó infantil Val.).
|| 2. Sola del peu o pota del bestiar, no coberta pel casc o part còrnia.
|| 3. ant. Pala de rem, de timó, etc. Palma de rem: palma, tonsa, Nebrija Dict.
II. || 1. Arbre de diferents espècies de la família de les palmàcies, i principalment la Phoenix dactylifera (V. palmera). La palma és alta e spessa de rams, Serra Gèn. 15. La palma és arbre alt, Medic. Part. 82. Entre fulles de palma i d'atzavara, Canigó xi. a) Palma nana o Palma margallonera: l'espècie Chamaerops humilis (V. bargalló).
|| 2. Branca de palmera amb les seves fulles. Fassers de les hortes les paumes vinclau, Costa Poes. 27. Especialment: a) Branca o fulla de palmera usada com a matèria tèxtil. Serpeleres grosses e cordes grosses... de palma, Reua Perp. 1284. Quatre ventayls..., dos de palma, dos d'or et de seda, doc. a. 1373 (Míret Templers 557). Donà-los palmes de què faessen esportes, Eximplis, i, 203. Obra de palma: conjunt d'objectes fets de la dita matèria. Senayes y obra de pauma, Ignor. 9. b) Palmes d'una granera: la part inferior d'una granera, que és la destinada a arreplegar i llevar la brutícia.
|| 3. Branca de palmera presa com a símbol de triomf o de martiri. Que puga acquerir la palma dels sancts màrtirs, Vida St. Anthiogo 15. La palma y triumpho... deu rebre la verge, Viudes donz. 877. D'aquella palma, oh màrtir, que guanyàreu, Guiraud Poes. 52. Engirgolar ses paumes que han de dur a l'ofici, Alcover Cont. 73. a) fig. La mateixa victòria o triomf; la glòria. «La Beata Catalina | és de Mallorca la pauma; | son pare nomia Jaume | i sa mare Rosalina» (cançó pop. Mall.). Endur-se'n o Emportar-se'n la palma: guanyar, obtenir victòria o l'avantatge damunt els altres. No és extrany que esta s'emporte la palma y siga la que més agrade, Guinot Capolls 86. Donar la palma a algú: reconèixer-lo com a vencedor o superior als altres; concedir-li els honors de la victòria.
III. Nom de diferents plantes i altres objectes semblants a la palmera o a les seves fulles.
|| 1. Planta de la família de les iridàcies, espècie Gladiolus segetum (Vayreda Flór. 431); cast. espadilla, cresta de gallo.
|| 2. Palma marina: planta de la família de les timeleàcies, espècie Thymelaea hirsuta (Barc.); cast. paserina.
|| 3. Palma Cristi: planta de l'espècie Ricinus communis (V. ricí).
|| 4. Palma d'or: planta de l'espècie Solidago canadensis (La Selva).
|| 5. pl. Mena de joncs de flor groga que creixen entre el blat (Caçà de la Selva).
|| 6. pl. Núvols llarguers semblants a fulles de palmera, que van de tramuntana a migjorn i són considerats com a senyal segur de pluja (Artà, Costa de Llevant).
Palma: topon. a) Nom modern de la ciutat de Mallorca. La ciutat de Maylorques que s'appella Palma, Boades Feyts 201. El nom de Palma existia en temps dels romans, però amb la dominació aràbiga va deixar d'emprar-se; en l'edat mitjana el nom de la capital d'aquestes illes era simplement la Ciutat de Mallorques; amb el renaixement dels estudis clàssics, cap al segle XVI, es tornà a adoptar el nom de Palma.—b) Palma d'Ador o de Gandia: poble de més d'un miler d'habitants situat a la vora del riu Serpis, prop de la ciutat de Gandia. Puix pres Bayren, qui és bon castell, e puix pres Palma e Vilallonga e Rebollet, Muntaner Cròn., c. 9.—c) La Palma: poble de 500 habitants situat en el terme municipal de Cervelló (Pla del Llobregat).—d) La Palma: poblet del districte municipal de Cabanelles, veinat d'Espinavessa (Alt Empordà).—e) La Palma d'Ebre: poble de 1.000 habitants situat en el Priorat, prop de Falset.—f) Punta de la Palma: promontori de la Costa Brava catalana, prop de la vila de Tossa.
    Loc.
—a) Soterrar amb palma una dona: enterrar-la en estat de virginitat (val.).—b) Portar o Dur algú amb palmes, o amb palmes d'or: obsequiar-lo molt, tractar-lo amb grans demostracions d'afecte. M'hagueren adorada e levada en palmes, Metge Somni iii. Sempre que anava, tots ballaven en un peu, rebent-lo en palmes, Rond. de R. val. 26. «Tant me som alegrat jo | com dins sa casa he entrat; | tant cunyada com cunyat | me duien amb palmes d'or» (cançó pop. Mall.).—c) Esser com les palmes d'Elx, que arribaren el matí de Pasqua: arribar molt tard (val.).
    Refr.

—«Per Sant Jaume, assoleia sa pauma» (Sóller).
    Fon.:
páɫmə (pir-or., or.); páɫmɛ (Ll.); páɫma (Andorra, Calasseit, Cast., Val., Al., Alg.); páwma (Tortosa); páwmə (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: palmassa, palmarra, palmarrassa.—b) Dim.: palmeta, palmetxa, palmeua, palmiua, palmona, palmó, palmarrina.—c) Pejor.: palmota, palmot.
    Etim.:
del llatí palma, mat. sign.

PALMÀ m.:
V. palmar, art. 1.