Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  poal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POAL m.
|| 1. Galleda (Cerdanya, Vallès, Barc., Maestrat, Morella, Val., Bal.); cast. cubo, pozal. Dos poals de fust garnit de ferro, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 286). Per rahó de dotze poals... per obs del bany de la dita moreria, doc. a. 1441 (Arx. Gral. R. Val.). Un poal de coure de poar aygua, doc. a. 1515 (Miret Templers 572). Tres puals de aram, doc. a. 1546 (Alós Inv. 60). Sap contarelles d'alicorns y fades y poals florits, Alcover Cap al tard 8. A la comarca de l'Empordà i el Gironès s'anomena poal un recipient semblant a la galleda, però de terrissa, avui ja molt poc usat.
|| 2. Càntir, recipient amb broc per a beure (Ross., Conflent, Olot, Banyoles, Molló, Priorat, Conca de Barberà); cast. botijo.
|| 3. Vas fondo, de forma cilíndrica, que va encaixat dins el cofre inferior de la premsa de fideus i serveix de recipient per a la pasta (Manacor, Porreres).
Poal: a) topon. Poblet agregat al municipi de Bellvís.—b) Llin. existent a Barcelona.
    Fon.:
puáɫ (pir-or., or., men., eiv.); poáɫ (Tortosa, Cast., Val., mall.); puál (Alg.); poβáɫ (Amposta, Morella); pováɫ (Ametlla de Mar).
    Loc.

Esser corda i poal: esser dues persones inseparables o anar molt plegades.
    Intens.:
—a) Augm.: poalàs, poalarro.—b) Dim.: poalet, poaletxo, poalel·lo, poaleu, poalí, poalic, poaliu, poaló, poaloi.—c) Pejor.: poalot.
    Etim.:
del llatí pŭtĕāle, ‘coll de pou’ i ‘recipient per a pouar’.