Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ponç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PONÇ
Nom propi d'home; cast. Poncio. Signum Pere Ponç, doc. a. 1176 (Priv. Ordin. Valls Pir. 400). Fiyla d'en Ponç Huc, Jaume I, Cròn. 4. Ponç Pilat, Spill 14227. Antigament s'usava també la grafia Ponz (doc. a. 1250, ap. Pujol Docs.), i més freqüentment Pons (Llull Doctr. Puer., c. 8). Aquesta darrera grafia es conserva actualment en el cognom Pons, existent a Celrà, Berga, Barc., Igualada, Valls, Secuita, Agramunt, Arbeca, Vinaròs, Benassal, Cast., Val., Pego, Mall., Men., etc.
Sant Ponç: nom d'un arraval de Palafrugell, d'un llogaret (Sant Ponç d'Aulina) agregat al municipi de Sant Salvador de Bianya, d'un altre del municipi de Sallent (Pla de Bages), un de Sant Gregori (Gironès), etc.
    Cult. pop.
Sant Ponç, al qual es dedica la festa el dia 11 de maig, és un sant invocat a Catalunya com a protector contra el mal de cap. Existeix la creença vulgar que el cervell de Sant Ponç va esser devorat per les xinxes, i per això no sols és considerat eficaç intercessor contra el mal de cap, sinó també contra la plaga de les xinxes. El dia de la seva festa, de bon matí, hi havia la benedicció de roses de Sant Ponç, i les roses beneites eren posades després dins les màrfegues o sota les posts dels llits per evitar la invasió d'aquells paràsits. També es posen fulles de roses de Sant Ponç dins les caixes per evitar que la roba es rescloseixi (BDC, xviii, 92). A Barcelona i altres llocs se celebra la fira d'herbes de Sant Ponç, o sia, de tota mena d'herbes remeieres, que són considerades com a especialment curatives i han estat beneïdes en aquella diada.—També és invocat Sant Ponç perquè faci ploure devers mitjan maig, i per tenir-lo propici se li sol oferir una quartera de blat; per això hi ha un refrany que diu: «Vuit dies endavant, vuit dies endarrera, Sant Ponç guanya la quartera».
    Fon.:
pɔ́ns (or., occ.); pɔ̞́ns (val., bal.).
    Etim.:
del llatí Pŏntĭus, nom propi d'home.