Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pujal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUJAL (i dial. puial). m.
|| 1. ant. Puig petit, muntanyola; cast. colina. Ipsa alia sorte... qui est in ipso uiner de ipso puial, doc. a. 1034 (BABL, vi, 352). In ipsa uia qui discurrit de ipso puial, doc. a. 1056 (ibid. 357). Al uenir los hòmines de uilafranca albergaren als puials, doc. segle XIII (Pujol Docs. 16).
|| 2. Munt, conjunt de coses sobreposades (Ribagorça, Fraga, Massalcoreig); cast. montón. «Un puial de terra», «de pedres», «de blat», etc.
Pujal: a) topon. Nom de llogarets agregats als municipis de Pardines, Cabó i Enviny; hi ha també els llogarets Pujals dels Cavallers i Pujals dels Pagesos, agregats al municipi de Cornellà (Gironès).—b) Llin. existent a Vilademat, Castellterçol, Llerona, Montcada, Barc., Àger, Agramunt, etc. Abunda la variant Pujals (Gombrèn, St. Feliu de G., Alpens, Berga, Montmany, Cambrils, Vinyols, Flix, Reus, Torre de l'Espanyol, Barc., etc. Al País Valencià són freqüents les grafies bàrbares Puchal i Puchals. A la Catalunya occidental abunda la grafia dialectal Puial (Arcabell, Abella de la Conca, Ascó, etc.).
    Fon.:
puʒáɫ (or.); puʤáɫ (Fraga, Massalcoreig, Ll.); puјáɫ (Ribagorça, La Llitera).
    Var. ort.
ant.: pugal (doc. segle XIII, ap. Pujol Docs. 16).
    Etim.:
del llatí vg. *pŏdiāle, mat. sign. (derivat de podium, ‘puig’).