Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  sārria
veure  sarriā
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

SĀRRIA (i més dialectal sāria). f.
|| 1. imatge  Recipient d'espart o de palma, d'un metre a vuit pams de llargāria, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i serveix, posat de través damunt una bístia, per a transportar les coses més diverses, com fruita, verdures, aviram, terra, herba, fems, etc.; cast. serķn. Sārria d'angiles o de peix salat, Leuda Coll. 1249, 254. No sia negun reuenedor qui gos comprar neguna caįa ni ous... ni sārries ni senayles, doc. a. 1299 (BABL, xii, 202). XIII sārries de rajoles de Paterna, doc. a. 1402 (Misc. Puig 28). Lo lanįol blanch, lo cel cristallí; la sārria, que u cobre tot, sķn los cels ab les steles, Sermons SVF, i, 176. Quatre sārias oldanes, dues d'espart e dues de palma, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 131). Posaren-les dins una sārria, Tirant, c. 19. Tres sāries, la una xica e dues grans, doc. a. 1499 (Misc. Puig, i, 133). El traginer descarregava sārries curulles de conquilles, Foix Diari 57.
|| 2. fig. Dona bruta o menyspreable (Empordā). Ja t'adobaré jo, ja, mala sārria!, Girbal Pere Llarch 41.
|| 3. pl. Esquellots (Petra, Vilafr. de B.); cast. cencerrada.
    Loc.
—a) A sārries: molt, en gran manera (Eiv., Formentera). ĢSa salsa m'agrada a sarrisģ.—b) Pobra sārria!: es diu d'una dona que vol que tot l'hi portin ben a punt perquč ella no hagi de treballar ni molestar-se gens (Empordā).—c) ŋQuina sārria busca?: es diu per demanar de quč se les heu, de quč es tracta (Valls).
    Fon.:
sáriə (Ripollčs, Gir., Empordā, Cardona, Solsona, Vic, Vallčs, Penedčs, Camp de Tarr., Ciutadella); sáriɛ (Sort, Organyā, Balaguer, Bellpuig, Sta. Col. de Q., Maķ); sária (Calasseit); sári (Ross., Conflent, Mall., Eiv.); sáɾiɛ (Tremp, Oliana, Artesa de S., Agramunt, Gandesa, Sueca, Alcoi); sáɾia (Tamarit de la L., Freginals, Morella, Benassal, Cast., Val., Xātiva, Gandia, Sanet, Pego, Benidorm, El Pinķs, Crevillent).
    Intens.:
—a) Augm.: sarriassa (Ja l'adreįaria, ja, ella, an aquella sarriassa!, Girbal Pere Llarch 173);—b) Dim.: sarrieta, sarriona, sarriķ;—c) Pejor.: sarriota, sarriot.
    Etim.:
incerta; s'ha considerat probable un origen gōtic *sahrja, perō darrerament Coromines prefereix partir d'una forma ibčrica (proto-basca) *sarea; vegeu Corominas DECast, s. v. sera, i Congr. Barc. 408.

SARRIĀ
|| 1. topon. a) Poble situat prop de la ciutat de Girona.—b) Antic poble i avui barriada de la ciutat de Barcelona.—c) Alqueria del terme de Calviā (Mall.).—d) Callosa d'En Sarriā: vila de la part meridional del País Valenciā.
|| 2. Llin. existent a Barc., St. Antolí i Vilanova, Xixona, etc.
    Etim.:
d'un derivat llatí en -anu d'algun nom personal com Sarius o Serius; en els documents llatins medievals apareixen les formes Sirriano (a. 986), Serriano (a. 1011) i Sarriano (a. 1279). La forma Sarrian apareix com a nom personal en un doc. de l'any 1265: CL sous, Item a'N Sarrian per son ofici, ap. Soldevila PG, iii, 455.