DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TER
1. Llin. existent a Amer, Gir., St. Feliu de P., etc.
|| 2. topon. Riu que neix a 2.300 metres d'altura en el Pirineu gironí, passa per Setcases, Camprodon, Sant Pau de Seguries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Torelló, Manlleu, Roda, Susqueda, Ànglès, Girona, Medinyà, Cervià, Verges i Torroella de Montgrí i desaigua a la Mediterrània davant les illes Medes.
    Fon.: téɾ (or.).
    Etim.: probablement el cognom Ter prové d'un nom personal germànic Theudher, i aquest nom ha passat a designar el riu; aquesta aplicació d'un nom personal a la toponímia fluvial no és un cas únic, i en tenim un exemple també català i pirenenc en el nom del riu Freser, que representa un antropònim germànic Fridher (llatinitzat Fredarius). Es dóna el cas d'estar documentat Tedarius l'any 982 com a nom d'home (ap. Udina Arch. 376) i el d'aparèixer en l'alta edat mitjana formes del nom del riu Ter que representen etapes intermèdies entre Tedarius i Ter, com són Tether i Tezer en l'any 844 (Abadal CC, ii, 12, 15, 19), Tezer l'any 885 i Tecere el 910 (ap. Udina Arch. 100, 145); ja en la baixa edat mitjana i fins a començaments del segle XV, continua apareixent la forma Teer, amb dues ee, que és l'etapa entre Tezer i l'actual Ter: Riba de huna aygua, e ha nom Teher, Desclot Cròn., c. 153; No y havia sinó huna aygua en mig, qui ha nom Teer, ibid., c. 159; Lo riu de Teer (doc. a. 1401, ap. Col. Bof. xli, 187). Sembla, doncs, que no cal suposar l'origen antiquíssim, anterior als celtes i al basc, postulat per Meyer-Lübke Katal. 166; però naturalment no podem donar com a absolutament certa la interpretació a base del germànic, que acabam de proposar per analogia amb l'origen de Freser.