Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  torre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

TORRE (ant. escrit també torra). f.
|| 1. Construcció cilíndrica o prismàtica més alta que ampla, aïllada o sobresortint d'una edificació, i que serveix per a protegir una ciutat, castell, casa, etc., per a mirar a gran distància, per a tenir-hi instal·lades campanes o rellotge, etc.; cast. torre. La torre den destre, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 29). En aprés lunye't de la torra dos tants, Llull Doctr. Puer. 74, 2. Lo vasal... entran lo senyor... en la força del dit castel, farà puyar al cap de la torra dos o tres hòmens seus, Commem. 142. Un palau molt alt murat | de torres enuironat, Turmeda Diuis. 3. Enclogué-la en una torre, la qual torra no hauia sinó la porta e una finestra, Eximplis, ii, 91. L'antic castell que dreça encare sa torra alta i ardida, Massó Croq. 89. Torre major o Torre mestra: la torre més alta d'un castell, d'una església, etc. Quan veuran lo senyal que tu'ls faràs en la torre major, Desclot Cròn., c. 2. Lo rey que dormia en la torre maestra féu-se allí fort, Tirant, c. 300. El mateix llamp tomà la bolla de la torre mestra de la Seu, doc. a. 1755 (Alm. Isl. Bal. 1881, p. 87). Torre de l'homenatge: la torre d'un castell dins la qual el castellà prestava jurament de fidelitat i de defensar el castell. Torre de les hores: torre on hi ha instal·lat un rellotge públic. Torre de molí: construcció cilíndrica dins la qual està muntada la maquinària d'un molí de vent. Item hi a una torra de mulí que dóna lo senyor Rey a'n Johan d'Almudèvar, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 145).Torre de Babel: la que segons el Gènesi va ser començada a construir i no arribà a acabar-se perquè Déu confongué el llenguatge dels constructors; fig., lloc on molts parlen i no s'entenen. Com fon lo qui féu, volent muntar alt, la torre Babel, Proc. Olives 1968. La gran torre de Babel, Turmeda Diuis. 31. Torre de David: nom elogiós que es dóna a la Verge Maria. Del gran David vós sou torre guarnida, Trobes V. Maria [163]. a) fig. Sou la sperança dels sants e la torre de la sua fortalea, Villena Vita Chr., c. 29.—b) La torre: la presó (en llenguatge d'argot).
|| 2. Giny de guerra en forma de torre || 1, destinat a transportar guerrers atacants; cast. torre. Elefant portant una torra sobre la esquena, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Clos cuirassat que s'alça sobre la coberta d'un vaixell de guerra i serveix de protecció a una o algunes peces d'artilleria; cast. torre.
|| 4. Roc en el joc d'escacs; cast. torre.
|| 5. Casa situada fora de la ciutat o als suburbis, generalment voltada de jardí; cast. quinta, villa, chalet. Torra: Villa, Pou Thes. Puer. 5. Torra o heretat fora la ciutat: Rus, villa, Torra Dicc.
|| 6. Casa de pagès que té alguna construcció més alta per a defensa (Morella, Maestrat).
|| 7. Caseta que es construeix a l'horta per a guardar eines i habitar-hi provisionalment (Bellpuig, Aitona, Gandesa); cast. caseta.
|| 8. Senyal fet de trossos de suro, que els pescadors usen per assenyalar el lloc on tenen calats els ormeigs (St. Feliu de G.).
|| 9. Nimbus, núvol rodonenc i que sol anar amb altres de sobreposats (Empordà, Mall.). ¿En vols de blancalls a mar y torres al cel?, Manuel Vilà (Catalana, i, 236).
|| 10. Terròs, massa compacta de terra (Rosselló); cast. terrón.
    Loc.
—a) Com una torre: es diu que és com una torre una persona alta i robusta. La Rossa... ¿fa temps que no l'ha vista? Una torre, fill!, Pons Auca 163.—b) Fer la torre: pujar verticalment i després caure una perdiu o altre ocell quan ha estat ferit (or., occ.).
Torre, topon. El nom de torre apareix com a topònim amb una abundància extraordinària. En molts de casos designa un edifici encara existent que té les característiques de la torre || 1, però en molts d'altres casos el nom de Torre, sol o acompanyat de complements, s'aplica a partides de terra, masies i nuclis de població on ja no es veu rastre de la torre que devia haver-hi antigament i que va donar origen al topònim. En la impossibilitat de registrar ni una petita part dels centenars de topònims que contenen el nom Torre, anotarem en aquest article només aquells que designen un nucli de població superior a la simple casa o masia. La Torre és el nom de diversos llogarets dels municipis d'Abella de la Conca, de la Baronia de Rialb, de Bigues (Vallès), de Pradell (Priorat), de Monesma (Ribagorça), de Castellàs (Pallars Sobirà). Les Torres és el nom de llogarets dels municipis d'Alàs (Alt Urgell) i de Sant Pere de Ribes (Penedès). La Torre Busqueta: llogaret del municipi de La Llacuna (Anoia). La Torre d'Almassora: llogaret d'Almassora, vora la mar (Plana de Castelló). La Torre de Baró: llogaret agregat al municipi de Muntanyana (Ribagorça). La Torre de Buira: llogaret de Bonansa (Alt Ribagorça). La Torre de Cabdella: poblet que és cap de municipi en la Ribera del Flamisell. Torre de Carrús: llogaret d'Elx. Torre de Cartellà: llogaret del terme de Maçanet de la Selva. Torre de Cerdà: llogaret del municipi de Canals (prop de Xàtiva). Torre d'Amargós: llogaret del terme d'Alsamora (Ribagorça). La Torre de Claramunt: poble situat a 8 quilòmetres d'Igualada. La Torre de Fluvià: poblet del districte municipal de Cubells (comarca de la Noguera). La Torre de Foix: llogaret del terme de Cerdanyola (Vallès). La Torre de Fontalbella: poble situat a sis quilòmetres de Falset (Priorat). La Torre del Comte: poble del Baix Aragó, en la ribera alta del Matarranya. La Torre de les Mançanes: poble de la Foia de Xixona. Torre de l'Espanyol: poble del Priorat. La Torre dels Domenges (oficialment Torre d'En Domènec): poble situat en el Baix Maestrat. La Torre dels Moros: llogaret del terme de Palafrugell (Empordà). Torre de Nagó: poblet del municipi de Llobera (Solsonès). Torre d'En Besora: poble de l'Alt Maestrat. Torre d'En Lloris: llogaret del terme de Xàtiva. La Torre d'Isàvena: poble del Ribagorça, a la ribera de l'Isàvena. Torre d'Oristà: llogaret del terme d'Oristà (Lluçanès). Torre Gallina: llogaret del terme de Vidreres (La Selva). Torre Ramona: poblet del municipi de Subirats (Penedès). Torres de Segre: vila de la comarca de les Garrigues, a 15 quilòmetres de la ciutat de Lleida.
Torre (escrit generalment Torra): llin. existent a Abella de la Conca, Almenar, Igualada, etc. És més freqüent la variant Torres, que es troba a totes les comarques de la nostra llengua.
    Fon.:
tórə (pir-or., or., bal.); tóra (occ.); tóre (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: torrassa.—b) Dim.: torreta, torretxa, torreua, torriua, torroia.—c) Pejor.: torrota, torrot.
    Var. ort.:
ant.: tore (doc. a. 1092 ap. Miret Doc. 15); tora (Graal 50, 125).
    Etim.:
del llatí tŭrre, mat. sign. ||1.