Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  venus
veure  1. venús
veure  2. venús
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VENUS
|| 1. Nom de la deessa de la bellesa i de l'amor, entre els romans; cast. Venus. Acomanà un anell seu a la ydola Venus, Eximplis, ii, 255. La pirenaica Venus anomenà a Portvendres, Atlàntida i. Joc de Venus: els plaers sexuals. De manera que vingueren a jugar lo joch de Venus, Faules Isòp. 135. Temple de Venus: casa de prostitució o lloc on es practica l'amor sexual. Dient que, tan vell..., en temple de Venus, que fine sa vida, Proc. Olives 488. Secerdotessa de Venus: iròn., prostituta. a) f. Dona molt bella. Com ella no és cap Venus, no pretén un Adonis, Aguiló Poes. 173.
|| 2. m. Un dels planetes del nostre sistema solar, molt visible i brillant, l'òrbita del qual està entre la de Mercuri i la de la Terra; cast. Venus. Se deuen concordar en Mars, qui és donat per senyor a n'Aries, e'n Venus qui és donat a'n Thaurus, Llull Arbre Sc. ii, 114. Del dit Venus hix lo verí de folla amor... no pas ab lo Venus que és stella matutina, Canals Arra 122. En lo tercer cel està una stela que ha nom Venus—la stela del alba, que diu hom, Sermons SVF, i, 231.
    Fon.:
bέnus (Barc., Val.); vέ̞nus (Palma).
    Etim.:
pres del llatí Venus, mat. sign.

1. VENÚS m., grafia ant.,
per banús. Pren làmines de venus e sien cimentades ab ges molt, Micer Johan 437.

2. VENÚS
Llin. existent a Salt. (V. Banús, art. 2).