DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VIA f.
|| 1. Espai apte per a transitar-hi, que cal recórrer per a anar d'un lloc a un altre; cast. vía, camino. Veem que les bèsties com van per la via, que no fan sinó levar e baxar lo cap, Llull Cont. 108, 5. Guarda no sien les vies tortes, anant a la taverna, Sermons SVF, i, 117. Bosc a través per via encinglerada, Canigó ix. Via pública: lloc transitable a disposició del públic; carrer o plaça. Les strades e les vies públiques... són de les postats, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 294).a) fig., en sentit immaterial. Vós li donàs esser e l'endressàs en via vera, Llull Cont. 6, 22. Que vénguen a via de salut perdurable, Llull Gentil 3. Via Láctia: zona de llum blanca i difusa que es veu com si travessàs gran part de l'esfera celeste de nord a sud, i que és un conjunt immens d'astres.
|| 2. Conducte, lloc per on passa un fluid o altres màteries; cast. vía. Les vies del membre viril, Albert G., Ques. 41. Les vies respiratòries: els bronquis. Les vies urinàries: els urèters, la bufeta de l'orina i la uretra. Via d'aigua: escletxa per on entra aigua en una embarcació.
|| 3. Terreny explanat per on passen els raïls d'un tren o tramvia; els mateixos raïls; cast. vía. Després de molta maniobra, se tornà pujar sa màquina damunt sa via, Aurora 227.
|| 4. Acció de caminar, de moure's cap envant; cast. camino. Havien atrapat un carro que feya la mateixa via que ells, Víct. Cat., Sol. 1. Que anem fent la via amb tu, Maragall Enllà 48. Fer via: anar de pressa. Fer poca via: anar a poc a poc. Aquí on pareix que el temps ja no fa via, Costa Poes. 25. Rebotint de via que feia, Alcover Cont. 10. Fer o Tenir la seva via: seguir el seu camí, avançar en la direcció proposada. Tench sa via vers València, Pere IV, Cròn. 30. Fer la via de tal o tal lloc: anar en direcció a aquell lloc, endreçar-s'hi. Diu-se que lo dit Mossèn Johan Torrelles ab la dita calauera faria la via de la costa vers Cobliure, doc. a. 1452 (BSAL, ix, 335). Acompanyada de moltes dones e donzelles féu la via de la cambra de la Duquesa, Tirant, c. 209. I feis la via de la Mesopotàmia, Alcover Poem. Bíbl. 30.
|| 5. a) Carrera; sèrie de treballs o vicissituds que condueixen a un resultat; cast. camino. Si veem que'l fet no tingue via, partir-hic-em abans, e si té bona via partirem lo dit dimecres, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 528).Via purgativa, via il·luminativa, via unitiva: nom dels tres estats o graus de l'ànima en el camí de la perfecció cristiana.—b) Mitjà, manera d'obrar per obtenir un resultat; cast. camino, vía, medio. Los quals desijaven esser a ell acostats per via de matrimoni, Llull Blanq. 1. Per via de tractament hac-la, Pere IV, Cròn. 113. Per moltes vies fon divulgada, Spill 4880. Que'ls fos plasent donar vies e carreres per miyà de les quals... pogués exir de la presó, Eximplis, ii, 335. Per altre via la solaçaua, Curial, i, 8. Exclamà per via de salutació, Ruyra Parada 26. En via ninguna: de cap manera, en absolut; cast. de ningún modo. Però en via ninguna li afinava a sa gallina ses juntes, Ignor. 73. Via seca: procediment d'anàlisi químic en què s'aprofita com a mitjà el calor. Via humida: procediment d'anàlisi químic en el qual s'aprofita l'acció d'un dissolvent.
|| 6. Cada una de les voltes que es dóna a una corda, cordó, veta, cadena, etc. Un rast de coral de dues vies, doc. a. 1528 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Heu fet collars de dues vies per Nerto, Riber Sol ixent 110. a) Cadeneta per a adornar el coll (Alaró). «S'al·lota duia una via amb ses claus penjada p'es coll».
|| 7. Ratlla de color o filera de coses diferents de les que l'envolten; cast. raya, hilera. «He comprat un vestit groc amb vies verdes». Es reparada de III vies de letres, Inv. Anfós V, 151. Ab una via blancha e verda per lo mig, ibid. 157. Un pinte de pentinar cànem ab quatre vies de pues, doc. a. 1577 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Ella que no veuria el canari de tres vies, i ell que no trauria roses morades, Pons Com an. 113.
|| 8. Cada manat de vint fils de la peça que s'ha de teixir (Mall.).
|| 9. Rosca, guia d'un pern, d'un caragol (men.); cast. tuerca, rosca.
    Loc.—a) Tirar la via de tal o tal lloc: dirigir-se a tal o tal lloc. Volgueren tirar la via de hiuisa, doc. a. 1452 (BSAL, ix, 333).—b) Agafar la via en pas: posar-se a caminar, marxar se; anar-se'n (Pineda).—c) Dreta via: directament, sense volteres ni aturades. Si algun mercader... vendrà... en Barut..., ab que no venga dreta via de Barcelona, doc. a. 1386 (Capmany Mem. ii, 76).—d) Fer mala via: ennuegar-se (mall.); cast. atragantarse. Si no et gos espipellar | és per no fer mala via, Vidal Mirall 108.—e) Estar en via: estar encaminat, en curs de funcionament, en acció (Santanyí).—f) Via!: crit d'orde que es dóna al timoner perquè posi la canya del timó en posició central i dirigint l'embarcació en el mateix sentit de la carena; cast. a la vía!—g) Via!: interjecció per a fer moure algú, per a treure'l d'allà on es troba. Via, en tota mala ventura anau detràs aquelles que us pertanyen, Metge Somni iii. Pren una pedra, la mort, e via al femer de infern, Sermons SVF, ii, 43. Via a Manresa tothom!, Camps i F., Poes. 71. Via dins!: cap a dintre! Via sus!: cap amunt! Cridaren: Aragó! Via sus! viu sus!, Muntaner Cròn., c. 83.—h) Via fora!: crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-la en cas de perill. Cridà altament: Via fora, via fora!, Llull Blanq. 69. E cridà a manera de avalot: «Via fors! via fors!», Pere IV, Cròn. 268. (V. viafora).—i) Tota via: V. totavia.
    Refr.
—«Via fa qui no s'atura»: significa que per a progressar no cal precipitar-se, sinó que basta no aturar-se.
Via: llin. existent a Barc., Avinyonet, La Granada, Vilan. i G., etc.
    Fon.: bíə (pir-or., or.); bíɛ, bía (occ.); bía (Val.); vía (Cast., Al.); víə (Valls, bal.).
    Etim.: del llatí vĭa, mat. sign.

2. VIA f.,
pronunciació dialectal: V. vida.

VIÀ
|| 1. topon. Poblet que amb Odelló forma un municipi del cantó de Sallagosa (Cerdanya francesa).
|| 2. Llin. existent a Vidrà, Gavà, etc.
    Etim.: del llatí *Avitiānu, patronímic derivat del nom personal Avitius. En els documents de l'alta edat mitjana apareix el topònim Vià amb les formes Auizano (a. 839), Auida (a. 839 i 983), Auiano (any 1012); la forma Via ja apareix l'any 1107 (cf. Aebischer Topon. 65, i Guiter Phon. Top. 18).