Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vidal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIDAL adj. ant.
Vital. No podia donar sustentació de esperit vidal als membres del cors, Llull Felix, pt. viii, c. 26. La alegria dilata e axampla lo cor e'l faça star en sos térmens vidals, Eximenis II Exc., c. 36. Solament l'home dehim haver ànima substantiva, que vol aytant dir com per si mateixa vidal, Metge Somni i. Aquesta és la vida eternal e vida vidal, Canals Carta, c. 70. Perdràs tos sperits uidals, Obra vells 125.
Vidal: a) ant. Nom propi d'home, molt usual entre els jueus medievals; cast. Vidal. Debemus uobis Vital judeo, doc. a. 1277 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). En Vidal de Sarrià, Muntaner Cròn., c. 148. Mossènyer Vidal de Vilanova, Pere IV, Cròn. 68.—b) Llin. existent a Abella de la Conca, Agramunt, Barc., Igualada, Tarr., Valls, Alcalà de X., Benassal, Cast., Xodos, Val., Almúnia, Llanera de Xàtiva, Planes, Palma de Mall., Alaró, Artà, Binissalem, Campos, Felanitx, Inca, Llucmajor, Alaior, Ciutadella, Eiv., etc.
    Etim.:
del llatí vītāle, ‘vital’. El nom personal Vitalis ja ve del llatí i és el nom de diversos sants dels primers segles del cristianisme.