Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  violeta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIOLETA f.
|| 1. Flor de les plantes del gènere Viola, principalment la de l'espècie Viola odorata; cast. violeta. No li dons vi sinó aygua cuyta ab lo morterol e violetes, Micer Johan 323. Les violetes s'amaguen tremoloses, Alomar Columna 190.
|| 2. a) Violeta de pastor: planta escrofulariàcia de l'espècie Linaria supina, de fulles linears, flors grogues i càpsula globulosa amb les llavors orbiculars; cast. mosquitas doradas de España.b) Violetes de penyal: lleguminosa de l'espècie Hippocrepis balearica, de fulles amb alguns parells de folíols oblongs o oblongo-linears, flors grans grogues pèndules, llegum corbat i comprimit, i llavors semicirculars (Mall., Men.).
|| 3. a) adj. De color morat clar; cast. violeta. La lluna s'aixecarà... damunt una polseguera violeta, Carner Bonh. 104. Els ulls encantats en la resplendor violeta de l'estufa, Llor Laura 137.—b) m. El color violat clar. Arrebossada de violetes rotunds i de grisos tènues, Valor Narr. 31.
|| 4. ant. Un dels jocs prohibits. Nuyl hom... gos jugar en la vila... a joch de graescha, riffa, corió, menoret..., violeta, ne a taules, doc. a. 1320 (BABL, xii, 369). No gos jugar a joch de graescha, violeta, nahips, doc. a. 1405 (BSCC).
Violeta: llin. existent a Cast., Almassora, etc.
    Fon.:
biuɫέtə (or.); bioɫétɛ, bioɫéta (occ.); bioɫéta (Val.); vioɫéta (Cast., Al.); vioɫə́tə (mall.); viuɫə́tə (Ciutadella, Eiv.); viuɫέ̞tɛ̞ (Maó).
    Etim.:
derivat dim. de viola.