Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acò
veure  açò
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACÒ pron. dem.
Açò, això. Que los sobre pausats agen aco a veser e adobar, Ord. de Perpinyà, any 1292 (RLR, iv, 510). E en aco no facen falla per res, doc. a. 1380. (Col. Bof. xl, 189). Haguda per ells sobre aco per les persones, doc. a. 1519 (Priv. Vilafr. 86). E aco dura tant quant sia menester, Ordin. Univ. 1638, 11 vo. Car aco fo argument, Evang. Palau.—Aquesta forma acò s'es perduda dins el territori actual de la nostra llengua. Sols una vegada Mossèn Alcover la va sentir a Codolet de Conflent, l'any 1902, de boca d'un porquerol.
    Etim.:
del llatí eccu+hoc (Grandgent Vulg. Lat. 65).

AÇÒ pron. dem. neutre invariable (antigament escrit també assò); cast. esto, eso.
|| 1. Aquesta cosa. Car sobre aso [sic] non farets absolicio, doc. a. 1257-69 (Pujol Doc. 31). E tot assò es tota amor feyta, Reua Perp. 1284. On com assò sia en axí, doncs per assò, Senyer, hom vos adora, Llull Cont. 315, 13. E com açò axí sia, Llull Blanq. 1. Nos vos diem que açó fets avolment e falsa, Pere IV, Cròn. 267. E assò Senyor meu sabets vos bé, doc. a. 1352 (Bofarull Mar. 84). Son açò paraules de home ab sana pensa?, Metge Somni iii. Açò'm par cosa de gran admiració, Tirant, c. 25. Y en assò no poseu dupte, Coll. Dames 758. Açò que els cels nos diuen ab llengues de misteri, Atlàntida iii.
|| 2. S'aplica a designar persones o animals (Mall., Men.). «¿Qui és açò?—Açò és mon pare».
|| 3. S'aplica a designar propietats immobles. «Açò d'En Joan»=la casa d'En Joan (Sallent). «Vàrem anar a açò del nostre»=a la terra nostra (Segrià).—V. ço.
    Loc.

—Se formen amb açò les mateixes locucions que amb son sinònim això (V. això).
    Fon.:
əsɔ́ (Empordà, Berga, Lluçanès, Torelló); asɔ́ (Pont de S., Esterri, Sort, Pradell, Tamarit de la L., Maestr.); asɔ̞́ (Val.); əsɔ̞́ (Bal.). A moltes comarques, sobre tot en català oriental i en baleàric, açò conviu amb això; a bandes, com a l'Empordà i Mallorca, hi ha tendència al predomini de la forma això, i la forma açò només l'usen els vells; a Menorca succeeix el contrari, car la forma predominant entre la gent jove és açò.
    Var. form.:
ço (so).
    Etim.:
del llatí vg. ecce-hŏc, equivalent al clàssic hŏc amb la mateixa vàlua de demostratiu neutre.