Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  abolir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABOLIR v. tr.
Destruir una cosa de manera que no pugui renéixer; cast. abolir. a) Parlant de coses abstractes (lleis, costums, institucions, etc.). Cinchanament abolim et tolem tot lo consell general... en axí que daciavant no y haja ne puxa haver sino lo consell dels dits cinquanta dos consellers, doc. a. 1390 (Col. Bof., viii, 323). E ab tots aquells ell hac victoria de tots aquells de l'unió, la qual ell abolí e destrohí baroniuolment, Boades Feyts 397. Sa patria potestat demunt un fiy no s'abolex, Ignor. 14.—b) Parlant de coses materials: aniquilar, destruir de tot. Fugiu, que d'un cop de puny us abolexo'ls quatre quartos de la vostra persona, Vilanova Obres, xi, 235.—c) refl. Esvair-se, acabar, deixar d'existir, consumir-se. «S'ha trobat un sepulcre, però ja els ossos s'eren abolit» (Pla del Llobregat). «Aquell nigulat s'és abolit» (Mall.). «Si no hi posen llenya, aquest foc s'abolirà» (Mall.). La abundantia que are tenim, cessarà y se abolirà, doc. a. 1636 (arx. mun. Alaior). Mon pare, que Déu tenga, n'hi tenia [de beyes] però se va morir... y ses beyes s'aboliren. Alcover Rond. ii, 144.
    Fon.:
əβulí (Barc., Men.); aβolí (Lleida, Maestrát); aβolíɾ (Val., Cast.); əβolí, əβulí (Mall.).
    Var. ort.
ant. (incorrecta): abollir (Lacavalleria Gazoph).
    Conjug.:
incoativa, segons el model de acudir.
    Etim.:
del llatí abŏlēre, mat sign.