Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acceptar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACCEPTAR v. tr.
|| 1. ant. Rebre, acollir. E les dites Virtuts foren molt ben acceptades per la Senyora, Villena Vita Chr. 3. Perque quan seràs peregri trobes qui t'accepte en sa posada, Isop Faules 21.
|| 2. Admetre allò que s'ofereix, es dóna o es proposa; cast. aceptar. E lo dit rey En Jaume acceptà-li la perferta de les dites XX galeres, mas no acceptà com dix que personalment hi volia anar, Pere IV, Cròn. 116. Per tres anys qui començen a correr del dia que acceptarets lo dit Consolat avant, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 157). E dix:... volunterosament seria vostre companyó...; de que lo caualler li feu moltes gracies, e acceptant-lo per companyó, afermá ab sagrament..., Curial, i, 14. Lauors lo Rey dix: yo accepte la batalla, Tirant, c. 14. Per saber si voleu acceptar lo present matrimoni, Tomic Hist. 142. Després d'uns ceremoniosos compliments van acceptar el convit, Pons Com an. 177. a) Acceptar una lletra de canvi: comprometre's per escrit a pagar-la.
|| 3. Acceptar persones: afavorir injustament una persona per afecte o amb passió i no pels seus mèrits (Torra Dicc.).
|| 4. «Acceptar la heretat: adire, cernere hereditatem» (Torra Dicc.).
    Fon.:
əksəptá, əsəptá (Barc.); aseptáɾ (Val.); əʦəttá (Bal.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Var. ort.
ant.: achceptar (doc. a. 1381, ap. Col. Bof. xl, 222).
    Etim.:
pres del llatí acceptāre, mat. sign.