Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aclapar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACLAPAR v.
|| 1. tr. Ajupir, arrufar; cast. agachar, encoger. Molt usat com a refl.: «Tot anant-li al darrera, se m'ha aclapat i l'he perdut de vista» (Olot). «El gos se va aclapar» (Tortosa, Maestr.). Que la filla crida: no! | y als peus del moro s'aclapa, Seidia 134. Els aucells se callen, les plantes s'aclapen, les fulles se decanten y tota cosa sembla a punt de plorar, Casaponce Contes Vallesp. 177.
|| 2. refl. a) Posar-se al llit per dormir; cast. acostarse.b) Dormir fort (Pallars). V. clapar.
|| 3. tr. Acovardir molt, fer perdre el coratge (Rosselló, Tortosa); cast. amedrentar. Uns llamps que els enlluernaven, uns trons que els aclapaven, Casaponce Contes Vallesp. 88.
|| 4. refl. Retre's, perdre les forces, rendir-se per malaltia (Maestr.).
    Fon.:
əkləpá (Vallespir); aklapá (Sort, Tortosa, Maestr.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
format damunt una rel klapp-, onomatopeia, a la qual segurament pertany l'ant. alt-al. klappōn ‘esclafir, pegar amb estrèpit’, d'on se són formades moltes derivacions romàniques (cfr. REW 4706a, Körting LRW 5282). En el Migdia de França trobam aclapar ‘cobrir de pedres, enterrar’, ‘amagar’, ‘ajupir’ (cfr. Mistral Tres. i, 23; Gilliéron Atlas, cc. 467, 1810); la forma llatinitzada acclapare, en lo segle XIII (ap. Du Cange, Gloss. Niort, i, 47).