Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  actiu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACTIU, -IVA adj.: cast. activo.
I. || 1. Que obra. Natural cosa es en tot element que la forma, en quant es actiua, ha libertat de obrar, Llull Felix, pt. 8, c. 64. Que entrem los dos en vida contemplativa, e que leixem del tot la vida activa per a nostron fill Blanquerna, Llull Blanq. 4. a) Exèrcit actiu: el contingent militar que està sobre les armes.
|| 2. Que consisteix a obrar. Totes ses relliquies que me podían recordà aquells vint y tres mesos d'enamorament actiu, Maura Aygof. 33. Ses nacions del Africa prenen part activa en es concert de sa nostra època, Ignor. 28. a) gram. Que denota acció. Verb actiu; participi actiu; veu activa; etc.—b) Veu activa o vot actiu: dret d'elegir en una votació (per oposició amb el vot passiu o veu passiva, ‘dret d'esser elegit’). Sots pena de no tenir veu activa ni passiva en la provisio de les cadires, Ordin. Univ. 1638, f. 34. Tingue real y actual assistencia tant en lo vot actiu com passiu en les Corts generals, doc. a. 1643 (Segura HSC 259).—c) adj. i subst. m. Es diu dels crèdits, drets, accions i diners que algú té a favor seu i que formen el seu capital. Ha ubert es pago d'un dividendo actiu, Roq. 8.
II. Que obra vivament, amb intensitat o de pressa. a) Aplicat a una persona: diligent, treballador. Ha sigut el primer, el més actiu i més popular propagandista, Verdaguer Exc. 84.—b) Aplicat a accions o coses inanimades. Un verí actiu (molt mortífer). Aquí hi ha que pendre actives providencies, Vilanova Obres, xi, 185.
    Fon.:
əktíw (or.); aktiw (occ., val.); əttíw (bal.).
    Intens.:
activíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí activus, mat. sign.