Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adondar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADONDAR v.
|| 1. tr. Domar, fer perdre la salvatgia o el mal geni a un animal o a una persona rebel; vèncer, subjectar; cast. domeñar. «Adondar un bou» (St. Hilari SC, Serrallonga). Les aus e les besties qui son salvatges e esquives, adomda hom e fa hom maneres, Llull Cont. 280, 7. En tal manera adondar lo teu cors, que no't gite en lo fanch, Quar. 1413, p. 92. Evitar de dir... adondar per domar, Fenollar Regles 124.
|| 2. refl. Acomodar-se, avesar-se a una cosa que abans era molestosa o difícil. «Adondar-se al treball», «—a viure lluny de casa seva» (Mall., Men., Empordà, Vimbodí). La pobreta se va haver d'adondar a n'allò, Alcover Rond. i, 157. a) per extensió, Acomodar-se en un lloc estret, adaptar-s'hi amb esforç. Una vella, casi seca... s'adondà dins l'encletxa formada entre un marxando gros y una dona polenta, Galmés Flor 110.
    Fon.:
əðundá (Barc., Empordà, Serrallonga, Vimbodí, Men.); əðondá (Mall.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
pres del llatí addŏmĭtare, ‘domesticar’.