Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adret
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADRET, -ETA adj.
|| 1. Condret, sense defecte físic. Si han fill o filla qui no sia sencer o adret de sos membres, Llull Cont. 91, 5. Los membres tornaren cada hu en son lloch adrets e bons, Muntaner Cròn., c. 171. Mercader deu haver la sua persona adreta e sana, perque per bonessa será en tot més prestat, e si és sa e ha la persona dreta, mills porà sostenir los grans treballs, Conex. spic. 1. A Déu no esmenta | que li don fills assenats e adrets, Ausias March xvi. Dexaren Oliba, comte de Rosselló e Cerdanya, qui era jermà del comte mort, per causa que no era adret de sos membres, Turell Rec. 68. ¿Que el canviaríeu, aquest nét, per una altra jove, que potser no us en donaria cap o no serien acerts i adrets, els que us donés?, Virós 124. Quan alaben a una mare modesta la bellesa dels seus infants, sol respondre: «Guapos, no; adrets i iguals, gràcies a Déu» (Aguiló Dicc.).
|| 2. a) Apte, traçut, hàbil. Per ço com ell era... lo pus adret cavaller dreter, que null cavaller qui fos en Espanya, Muntaner Cròn., c. 155. Un sastre, mol adret, Saisset Barrajadís, 18.—b) Apte, útil. Segons que la sal es adreta, doc. segle XIII (Macabich Feud. 16).
|| 3. ant. part. pass. per dirigir. Per ço co'l vis meu s'era tot adret | vers l'alta torra a la cima roventa, Febrer Inf. ix, 35. Vet com les ha adretes vers lo Cel, Febrer Purg. ii, 34.
|| 4. Adreçat, aixecat? (En aquest text): L'esfinx sorgia un temps a l'hora violeta | del vespre, quan ressona tot trepig vagabund. | Barrant el pas als caminants, feroç, adreta, | proposava l'enigma amb un somriure immund, Torres Poes. 108.
    Fon.:
əðɾέt (Ross. amb el significat || 2a).
    Etim.:
de *adderēctus, compost del llatí ăd i derēctus, ‘dirigit, dret’ (cfr. REW 2648).