Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adversari
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADVERSARI, -ÀRIA m. i f.
Contrari d'algú, en una lluita, disputació o plet; cast. adversario. Estia a dret ad son aversari [sic], Usatges 93. Si aquel adversari qui ha lo plet falirà, Usatges 99. Deu esser pero condemnat al aduersari en les despeses, si citat no comparrà; Cost. Tort. i, v, 5. Boca de Far aiudat per son aduersari, isqué de dauall lo cauall, Curial, i, 32. Mon adversari volgué replicar, Metge Somni ii. L'espai que ens empresonava entre els dos adversaris terra i cel, Foix Estrella 39. a) adj. Contrari, advers (en general). De guerres y de altres coses adversaries sobrevingudes, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 504).
    Fon.:
əbbəɾsáɾi (Barc.); abbeɾsáɾi (Val.); əbvəɾsáɾi (Bal.).
    Var. form.
ant.: aversari (Usatges 93).
    Etim.:
pres del llatí ădvĕrsārius, ‘contrari’.