Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aesmar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

AESMAR v. tr. ant.
|| 1. Estimar, calcular el preu o quantitat d'una cosa. Los mariners qui van sobre mar veem que saben aesmar lo viatge quantes milles ha, e saben aesmar la corsa que fan lo dia e la nit, Llull Cont. 117. L'oriflama exí de Paris, e tota hora aesmà hom... que venien ab lo rey de França XVIII milia cavalls, Muntaner Cròn. 119.
|| 2. De coses immaterials: apreciar-ne la vàlua. No es nulla gloria ni nulla dousor qui ab aquella's fassa aesmar ni a comparar, Llull Cont. 97.
|| 3. Pensar, deduir, albirar. On com aço sia enaxí, aesmar te pots que la gloria de paradís serà molt gran, Llull Gentil 284. Que no puix aesmar quina volentat s'ha lo rey, ne què ha en cor de fer, Desclot Cròn. 134.
    Var. ort.:
aestmar (Llull Blanq. 17); asmar (Desclot Cròn., c. 167; Ausias March cv; Spill 7073); esmar.
    Etim.:
d'una forma llatina *ad-aestĭmare, mat. sign. (cfr. les formes provençals adesmar i azesmar).