Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  afermar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFERMAR v. tr.
|| 1. Donar fermesa o estabilitat a una cosa; cast. afirmar. Pregant nostre senyor affermás dita obra y ho encaminás, Entrev. Eiv. a. 1583. Li dringaven els picarols a cada estrebada per afermar-li els bultos, Massó Croq. 58.
|| 2. Confirmar, ratificar allò que un ha dit. Tots loaren e affermaren en acabament tot ço que'l dit maestre de Santiago havia dit, Pere IV, Cròn. 374.
|| 3. Assegurar, declarar que una cosa és vera. Los eretjes qui dien e afermen que ij deus son, son contraris als vostres honraments divinals, Llull Cont. 316. Posat axí fos... com afermes, ço que no atorch, no seria gran-maravella, Metge Somni iv. Curial afermà ab jurament que nulls tempes li n'hauien dit mot, Curial 73.
|| 4. Firmar. Es entenció de les ditas parts no afermar treva ne aseguretat ab aquells, doc. a. 1417 (arx. parr. Santpedor).
|| 5. Unir una persona amb una altra per conveni mutu. Si may, per desastre, s'afferma y ajusta | la viuda'n los braços d'un uell ja corcat, Viudes donz. 349. a) Llogar un fadrí amb un mestre per apendre un ofici. Molts fadrins o macips qui se affermen e estan ab lurs maestres per appendre lur offici, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Si algun hom s'afermarà ab altre per estar ab ell... per soldada, Cost. Tort., ii, 4.—b) Esposar, pendre promesa una dona per casar-s'hi. Ma muller que havia affermada fadrina en la ciutat de Valencia, Muntaner Cròn., c. 251.
|| 6. refl. Aturar-se el bestiar pasturant a qualque lloc. «Les ovelles, en 'ribant al gleber, s'hi varen afermar» (Lledó).—V. afirmar.
    Fon.:
əfəɾmá (or., bal.); afeɾmá (occ., Rib. d'Ebre, Maestrat); afeɾmáɾ (València, Castelló, Alacant).
    Var. form.:
afirmar.
    Etim.:
del llatí affĭrmāre, mat. sign.