Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  afrontar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFRONTAR v.
|| 1. tr., ant. Posar (algunes persones) front per front; acarar; cast. encarar. La que u tixqué | fon la traydora | de la cambrera, | falsa tercera: | ella u tractà | y'ns afrontà, Spill 1536.
|| 2. tr. a) Acometre de front; cast. afrontar. Tiraren les spases y afrontarense donantse grans colps, Tirant, c. 142.—b) (modern) Resistir sense flaquejar (a un atac o perill); cast. afrontar. Troba Colon navilis, y en llur tosca | ala afrontant, magnànim, la mar fosca, | l'humanitat li dona el nom de boig, Atlàntida, concl.
|| 3. tr. Recriminar, dir a la cara de qualcú la seva falta i demanar-li'n esmena. Com per los dits dampnatges ells vos puxen afrontar e convenir devant major, doc. ross., a. 1396 (Ruscino, i, 614). E es ver que'ls cavallers e richs homens... nos affrontaren fort de la paga del sou, Pere IV, Cròn. 163. Venim acordats de affrontarvos-ne estretament ab lo dit senyor Rey, doc. a. 1405 (arx. mun. d'Igualada).
|| 4. a) Donar afront, avergonyir; cast. afrentar. «Me va afrontar tot, quan me va dir allò» (Castelló). «El vaig afrontar davant de tothom» (Barc., Empordà, Penedès, Camp de Tarr., Gandesa). ¡Hont s'es vist, en un Barcelona... nos tingui d'afrontar qualsevol marmanyera! Vilanova Obres, xi, 175.—b) refl. Empegueir-se, avergonyir-se; cast. sonroiarse, avergonzarse.
|| 5. intr. Esser contigu; tenir comuns els límits (una terra o casa amb una altra o amb altra cosa); cast. lindar. «La casa afronta amb la riera» (Empordà, Penedès, Camp de Tarr.). E de les altres partz afronta ab lo bosch de Pereylos, doc. a. 1306 (RLR, vii, 50). Dels camins qui afrontan ab Bunyola, doc. a. 1440 (Hist. Sóller, i, 54). Fins al mur hon afronta lo sementiri, doc. a. 1408 (Miret Templers 450).
    Refr.

—«Val més morir honrat, que viure afrontat» (Marroig Refr.).
    Fon.:
əfɾuntá (Barc., Empordà, Conflent, Penedès, Camp de Tarr.); afɾontá (Gandesa, Tortosa, Maestrat); afɾontáɾ (Val., Cast.); əfɾontá (Mall.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
del llatí *affrontare, ‘presentar el front’ (REW 267).