Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  agnus-dei
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AGNUS-DEI o simplement AGNUS m.
|| 1. Part de la missa, en la qual el sacerdot diu: Agnus Dei qui tollis peccata mundi, etc. Dit lo pater noster, ans del agnus, lo preuere en lo altar fes especial oratio, Yst. Corpocr. 38.
|| 2. Figura d'un anyell amb una creu, representant Jesucrist. Lo peu de la dita Vera creu qui es d'argent daurat a la vna part ab dos smalts, la vn en que es sent Johan babtista l'agnus Dei, et en l'autro es Jehsuchrist ab dos apostols, doc. a. 1436 (Miret Templers 568).
|| 3. Reliquiari que duu gravada la imatge de l'anyell representant Jesucrist. Uns Agnus Dei, redó, d'argent daurat, ab una cadena prima de argent daurada, ab lo crucifixi e la Verge Maria, ab sengles patrenostrens de coral a cada cap, ab son cordonet d'or e de seda vermella, hont estan les formes com van a combregar de fora per la parroquia, doc. a. 1450 (Hist. Sóller, ii, 781). Al coll, justina | duya, e mostres | de Paternostres, | e Agnus d'or | en dret del cor, Spill 4093.
|| 4. Coqueta de cera beneïda, que duia marcada la imatge de l'anyell. Lo reliquiari y pasta d'agnus guarnit de or, doc. a. 1636 (Aguiló Dicc.).
    Loc.

Esser de pasta d'agnus: a) esser molt dèbil (Val., Cast.);—b) esser de molt bon geni, molt dòcil (Barc., Empordà).
    Fon.:
áŋnus (Cat., Val.).
    Etim.:
pres del llatí Agnus Dei, ‘anyell de Déu’, nom que s'aplica a Jesucrist.