Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. agulló
veure  2. agulló
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AGULLÓ m.
|| 1. a) Punta de l'agullada; cast. aguijón. Bestia dura o pererosa ha mester esperons o agulló ab que hom la punya per tal que vaja tost, Llull Cont. 135.—b) Agullada; bastó amb una punxa de ferro per punxir els bous i fer-los caminar (Conflent, Gandesa, Maestrat); cast. aguijada.
|| 2. Part punxeguda de qualsevol cosa. E en neguna de les mazes no avia aguyló, Ordon. Bath. 104. Ordenament de aunes e de canes, e que aunes no ajen aguló, doc. Perpinyà, a. 1310 (RLR, x, 58). Les seves paraules punxaven la meva oïda com agullons de donarda, Espriu Lab. 131.
|| 3. Òrgan punxegut que certs animals tenen per picar els altres animals; cast. aguijón. Les abelles... puys ab gran vigor punyen alguna cosa ab lo agulló, hi lexen lurs entramenes e moren, Genebreda Cons. 132. Auien aquels serpens molts aguilons [sic] en lurs coes, Gaudal Visió 328.
|| 4. ant. Punta de punxó (per pendre fruita o altres coses de menjar, en la taula). E un punxor de argent de dos aguyons per meniar confits e mores, doc. a. 1421 (Villanueva Viaje, vii, 79).
|| 5. bot. Punta dura que neix de l'escorça de les plantes i que es pot arrancar sense esquinçar o asclar la fusta; cast. aguijón.
|| 6. met. Estímul, motiu que impulsa a obrar. E perque seria lagoter lo qui no deu haver pahor ne deu esperar haver res d'altri? les quals dues coses me paren propris agullons de legoteria, Letra Rey. Cost. 350.
|| 7. Cim agut d'una muntanya (Manacor).
|| 8. L'agulló del monyo de les dones: rascador (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 9. fig. Acabatall, final d'una cosa, d'una acció (Mall.); cast. remate. «Si no vos basta sa passejada per conversar, en esser a ca nostra fareu s'aguyó» (Manacor).
    Refr.

—«Al bou maimó, li fa poc l'agulló» (Manresa).
    Fon.:
əɣuʎú (Ribesaltes); əɣuʎó (Barc., Conflent); aɣuʎó (Gandesa, Maestrat); auʎó (Val.); əɣuјó (Mall.).
    Sinòn.:
|| 3, fibló; || 5, espina, pua; || 7, cuculla.
    Etim.:
del llatí *acūlĕōne, mat. sign. || 1 (REW 126).

2. AGULLÓ
|| 1. topon. Poblet agregat al municipi d'Àger.
|| 2. Llin. existent a les províncies de Gir., Tarr., Val. i Al.; antigament existia també a Menorca.
    Etim.:
del nom propi del llatí Aculeōne, o bé d'una forma llatina *Acūlíōne derivada del nom propi personal *Acūlius (cfr. Skok Orstn. 48).