Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ahucar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

AHUCAR o HUCAR v. tr.
|| 1. Cridar «ahuc! ahuc!» Es el crit que fan els caçadors per afuar els cans als conills, quan els cans, sentint l'olor del quest, remenen nerviosament la coa; també, quan fuig un conill de buidada sense que els cans se'n temin, si els caçadors se n'adonen criden «ahuc!» als cans senyalant-los el camí per on fuig el conill, perquè l'encalcin (Manacor, Campos, Campanet, Randa); cast. hucar, jalear. També els pastors criden «ahuc» als cans per fer-los replegar les ovelles (Mall.). «Un pastor ahuca i siula | quan replega es bestiar; | jo sempre m'ho vaig pensar, | que em deies dona per riure» (cançó pop., Mall.)
|| 2. Udolar, fer crits gemegosos els animals o persones (Lluçanès, Mall.). Anava, donchs, aquest desaventurat de Pere, tot jorn per aquesta selva cridant e ahucant e tornant a enrera, creent-se anar avant, Decam., jorn. 5.a, nov. 3.a.
|| 3. Fer fugir a força de crits amenaçadors; cast. ahuyentar. En la cort del rey viu entrar un ca estrany,... e viu que'l rey e'ls cavallers l'aucaren, e los cans d'aquella cort tots lo morderen e'l gitaren del palau, Llull Cont. 108, 13. «Ahucar el falcó»: fer-li crits per espantar-lo (Alcoi). A fi d'esquivar-los [als moixons] de les pastures i veure si, ahucant-los, anirien a caure al nostre parany, Ruyra Parada 67.
|| 4. Acompanyar o perseguir algú fent-li grans crits, sia per riure-se'n, sia per obligar-lo a anar-se'n o per molestar-lo de qualque manera (Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Sueca, Alcoi, Pego). Neguna persona no gos ahucar ne ferir a negun juheu ne juya, Ordenacions del segle XIV (BABL, vi, 98). Lo ascridaren tots e lo van ahucant e blastomant le hore qal fo nat, Graal 192. Y al qui açò vol agafar | lo ahuquen [los xics] de tal manera, Ros Poesies (Val., segle XVIII).
|| 5. Esbroncar, afrontar algú retraient-li a la cara les seves faltes (Vall d'Àger). Relliscà una carta, i tots ahucaven el brivall, Espriu Anys 99.
|| 6. Fer crits amb la veu estrafeta, per divertir-se els disfressats o per cridar-se uns amb altres la jovenalla (Eiv.).
|| 7. Animar amb manballetes i crits els qui ballen; cast. jalear (Un Mall. Dicc.).
    Fon.:
əuká (Lluçanès, Campos, Campanet, Randa); auká (Tortosa, Maestrat); aukáɾ (Cast., Val., Alcoi, Pego); uсá (Manacor); uká (Campanet, Campos, Eivissa).
    Conjug.:
segons el model de cantar.
    Etim.:
segons REW 4224, d'un verb onomatopeic hūccare ‘cridar’, que té formes parentes en quasi totes les llengües eslaves, germàniques i romàniques (cf. Leo Wiener en ZRPh, xxxv, 454 i segs.). J. Brüch li atribueix com a probable un origen germànic (ZRPh, xxxviii, 694). M. Grammont creu que és format damunt el nom germànic de l'òliba i que originàriament devia significar ‘cridar com una òliba’ (RLR, lx, 101); el nom de l'òliba en ant. alt-alem. és hūuo (cf. Walde LEW, s. v. bubo) i no sembla probable que tal nom sia la font de la forma huc, tan estesa per tota Europa. Més aviat crec que ahucar és una formació onomatopeica damunt ahuc!, crit per excitar els animals.