DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AIXÍ adv. (amb la variant aixís i moltes altres que estudiarem més avall); cast. así.—Els seus usos i aplicacions es poden classificar en el següent orde:
I. || 1. Equival a “d'aquesta manera”. E que'ls diriem axí: Pregam e manam-uos que gardets la uila, Jaume I, Cròn. 20. E axí com ell ho manà, axi's feu, Muntaner Cròn. 27. Pero axí's seguí com los dits consellers nos havien dit, Pere IV, Cròn. 132. Ver es que dit ho ha; mas no'm dona vijares que axí hu cregués ell, Metge Somni i. Glorificant la clemencia vostra, que axi'ls ha units o aiustats, Villena Vita Chr., c. 8. E axí ho posa aquell gran doctor Ciprianus en un sermo, Eximenis, II Reg., cap. 1. Prestament leveho del foc que no s'obre axís, quar no y romandria res, Flos med. 68 v. Es axí que vos estudiau? Lacavalleria Gazoph. Així d'estiu en tarda xafogosa, Atlàntida introd. Mentre estava així vaig sentir que el sereno cantava, Ruyra Parada 19.
|| 2. S'empra per manifestar una qualitat o situació que el qui parla no pot arribar a definir o qualificar amb exactitud. «Es un home un poc així...» (Cat., Bal.). Lo sastre està així, diplomàtico ab los veterans (cit. per Spitzer Auf. Synt. Stil. 43). Ordinàriament se sol acompanyar aquesta locució amb qualque gest expressiu que faça ben intel·ligible la intenció del qui parla i supleixi a la vaguetat de l'adverbi.
|| 3. S'uneix amb un substantiu anterior i equival a la locució d'aquesta classe. Degué essê un dia així que el bon Jesús caminà sobre el mar, Maragall Enllà 7. «En casos així lo millor és anar-se'n».
|| 4. ¡Així! usat com interj., per expressar aprovació, o irònicament per expressar desaprovació d'una cosa; cast. ¡ajá!
II. || 1. Equival a “tant”, “en tal grau”, “fins a tal punt”. Qe om am Deu mas qe nula res, e tot cristià així com sí elex fedelment, Hom. Org., 1 vo. La vostra divinal essencia... qui es cosa axí vertuosa, axí noble, axí maravellosa, Llull Cont. 87, 5. Què us diré? Que axi'ns trobaren descuydats, que'ns tolgren tots los cavalls, Muntaner Cròn. 215. Axí es aquell impacient, qui's mescla en la baralla del altre, com és aquell qui passa per algun loch e pren lo ca per les orelles, Cons. Prov. 3. Com Tirant veu axí gran foch, tornà a la batalla, Tirant, c. 328. Es stat acordat e clos que axí saviament com porets esmersets e comprets, doc. a. 1441 (Capmany Mem. ii, 241). ¿Per què... així cruelment lo firs? Isop Faules 4. Compta, si pots, els astres de la nit: | així seran tes generacions, Alcover Poem. Bíbl., 27. Les ferides que axí duren, Salvà Poesies 58.
|| 2. Així... com...: equival a ‘tant... com...’, ‘no sols... sinó...’E promeseren, axi la Senyoria com los ciutadans..., en per tots temps vsar d'aqueles costumes, Cost. Tort., i, p. 9. Que daran dret axí al maior com al menor, Consolat, ii. Seguint guerres axí en mar com en terra, Tirant, c. 2. Sabía axí conrar... com guerrejar, Costa Agre terra 11. En documents vulgars i quan s'enumeren moltes coses, trobam a vegades suprimit el com del segon terme: Totes les sues johes, axí de or, d'argent, perles e altres johes, doc. a. 1468 (BSAL, x, 14).
|| 3. Així bé: també, de la mateixa manera. E lo senyor de la nau deu pendre aytal loguer com un dels altres notxers..., e deu-lo-y donar l'escriua e scriure axí bé com dels altres, Consolat, lx.
|| 4. Així poc: tampoc. No's trobaren nenguns comptes o memorials en los quals se trobàs que del any M.CCC.LXXXV ensà la vila de Agolada hage pagat cena, e axí poch trobaren que los de dita vila hagen pagat maridatge, doc. a. 1496 (arx. mun. Igualada).
III. Lligat amb la conj. que, serveix per introduir una conseqüència i és equivalent a «de manera que», «i per això». Darà a ells tot cumpliment en així que nulla re no'n falrà. Llull Cont. 16, 4. E pres-li així que anch don P. G. no's poch leuar, Jaume I, Cròn. 15. E els estauen ayxí que no pujauen al puig, ibid. 26. Que vos li deyats tenir e observar la dita scriptura..., axí que lo dit Bernat Serra se puscha pagar, doc. a. 1311 (Capmany Mem. ii, 72). E llavors la deus fer voluntaria, axí que la inclins a volerla, Eximenis Conf. 2. Era scampada la sua virtuosa fama, axí que molta gent... venia per mirar aquella, Valter Gris. 214. Los monges demanaren merce al abat per frare Mario..., axí que guanyaren-li perdo del abat, Eximplis, i, 28. Així és que al cap d'alguns anys la meva cartera era plena, Ruyra Parada 5.
IV. S'usa amb vàlua optativa.
|| 1. Serveix per expressar un desig. ¡Y tantas doblas com té enterradas!... ¡Aixís se li tornessin escorpins!, Caselles Sots 6.
|| 2. S'empra per formular un vot en testimoni d'allò que un afirma. E per neguna manera no i uingam en contra, així Deus nos ajud e'ls sentz quatre auangelis, doc. a. 1244 (Pujol Doc. 19).
V. S'usa amb vàlua comparativa, seguit de la conjunció com.
|| 1. S'empra per introduir un concepte que s'aclareix comparant-lo amb el precedent. Axí com davans lo solien reebre ab grans baylls e ab grans alegres, axí'll reeberen ab grans plors, Muntaner Cròn. 28. Així com yo'm despulle aquestes vestidures reals..., axí'm despulle de tot lo meu regne, Tirant, c. 17.
|| 2. Se contraposa a com enllaçant un vot que es fa en comprovació de la veritat amb què s'afirma una cosa. Axí hajau goig e consolació del que amau, com he plaer de que'm digau que... es stat Tirant vencedor, Tirant, c. 60.
VI. S'usa amb certa vàlua causal, seguit per com.
|| 1. Indica que la segona proposíció és conseqüència de la primera, en la qual va la locució així com. E axí com es natura de la calor rarificar, fa lo pa sponiós, Albert G., Ques. 4.
|| 2. Indica la qualitat que té un subjecte i que és en certa manera la causa que es realitzi l'acció expressada per la proposició anterior o següent. E ell, axí com a bon cavaller e savi que era, veya lo perill, Muntaner Cròn. 215. E asò per defendre e ofendre los enamichs, axí com aquels qui son mur e defenció del poble, Flos medic. 14. E ab ell lo pare e la mare viuien tant contents, axí com aquells qui molt l'auien desitjat, Curial, i, 1.
VII. En les expressions així com i així que, s'empra amb vàlua indicadora de temps, denotant simultaneïtat d'accions. Que a cascun dels dits confrares, axí com serà rebut en confrare, sien legits e donats a entendre los capitols, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 37). Els cull així que'ls ovira, Verdaguer Flors 27. Mes, aixís que les hores de batallar venien, | valerós l'un com l'altre y ab igual pas surtien, Llorente Versos, i, 38. Així que vaig haver tancat el cancell, em vaig recordar que havia de passar, Ruyra Parada 21.
VIII. S'usa en diverses locucions
|| 1. Així així: serveix per denotar mitjania, no gaire bondat. «¿Com campa es malalt?—Així així» (Mall.). «¿Saps sa lliçó?—Aixís aixís» (Eiv.). «¿Has fetes moltes gambes?—Te diré: així així» (Mall., Men.). ¿Com va anar el Faust?—Així així!, Roq. 2. Y be... ¿aquey malal[t], coum ba?—Y miri, achi-chi, Saisset Bersous nòus, 6.
|| 2. Així o així (Cat., Val., Bal.); aixís o allís (Empordà); així o aixà (Val.); així o aixana (Val.); així o allí (Men.); així o així deçà (Mall.): expressions equivalents a «d'aquesta manera o d'una altra», «d'una manera o de l'altra». «Tant m'estim així com allí» (Men.). «Tant li fa aixís com allís» (Llofriu).
|| 3. Així i així: serveix per suplir una descripció o relació que s'omet per llarga o perquè ja la donen per sabuda. «Ella m'ha dit: és vengut un homo així i així i m'ha dit tot això» (Mall., Men.). Li tocà es torn a una viudeta jove, y comensà:—Jo som així i així; m'agrada tal cosa, som inimiga de tal altra, Roq. 41.
|| 4. Així com així: a) de totes maneres, sia com sia (Cat., Val.);—b) de qualsevol manera, sense gran atenció (Bal.). «Aquestes coses no es fan així com així, no» (Mall., Men.).
|| 5. Així com ara: té força dubitativa. «Així com ara, ¿a on estarà el meu xic?» (Maestrat). «I així com ara, ¿què s'haurà fet lo meu home?» (Maestrat, Cast., Val.; Garcia G., Voc.).
|| 6. ¿Com així?: s'empra per expressar l'estranyesa o admiració que produeix el veure o sentir una cosa no esperada.
IX. La locució adverbial així mateix:
|| 1. Equival a «de la mateixa manera». «Tal com jo ho he fet, així mateix ho has de fer» (Mall., Men.). Vn ciri del terme de Pinos; te de larch sed palms...; vn altro ciri per lo terme d'Ardevol axí matex com aquel de Pinos, doc. a. 1531 (Miret Templers 578). La vna color es aximateix com la castanya: e l'altra es vn poch mes clara, Dieç Menesc., i, 4 vo.
|| 2. Equival a «també». Fou soterrat en lo dit monastir... e aximateix hi fou soterrada nostra mare, Pere IV, Cròn. 30. Methi de totes les salses fines, e methi aximateix lo cabrit, Robert Coch, 1 v. Dues fermalleres rovellades, Item dues celades aximateix rovellades, inv. a. 1553 (Alós Inv. 36). Girapiga val axí matex a restaurar la vista, Flos medic. 126.
|| 3. En el llenguatge actual de Mallorca i Menorca serveix per fer una afirmació d'un fet expressant al mateix temps una limitació de tal fet o l'existència de certes dificultats que s'oposaven que es realitzàs. Sabia bé de lletgir, escriure, contes, cosir, brodar y altres feynes de dona, y aximatex dibuxava colca mica, Penya Mos. iii, 27. De vegades, aximetex, en les canades hi havia mica de maror, Galmés Flor 27. Ella així mateix se mira sa riquesa; però se mira molt més es cor y es seny de ses persones, Alcover Cont. 4. «¿Que així mateix hi ha haguda bona anyada?—Sí, així mateix». «¿Que hi havia molta de gent a sa funció?—Així mateix».X.
    Var. form.—1. Aixic (Ciutadella).—2. Aixiques, forma usada principalment dels al·lots (ibid.).—3. Aixín (Perpinyà, Canet de Ross.).—4. Aixina (recollida al Lluçanès, Ponts, Massalcoreig, Reus, Peníscola, Morella, Benassal, Forcall, Plana de Castelló, Onda, Val., Gandia, St. Lluís de Men., Eiv., Formentera). Y a sos peus agenollant-me, | aixina li vaig pregar, Llorente Versos, ii, 126. «Més m'estim veure'm aixina, | no desconfiant de Déu, | que no posseir riqueses | si han d'esser contra gust meu» (cançó pop., Eiv.).—5. Aixines, forma intensiva (Lluçanès, Penedès, Solsona, Tremp, Massalcoreig, Manacor, Artà, Men.). «¿Es així que ho tenc de fer?—¡Aixines!» (Ciutadella).—6. Aixinos, forma intensiva que sols s'empra absolutament, sense lligar-se amb altra partícula (Mall.).—7. Aixinetes, forma intensiva que sols s'usa de manera absoluta (Mall.). 8. Aixins (Ross., Barc., Penedès, Isavarri, Pla d'Urgell, Men.). Ey; axins al menys ho diuen, Oller Rur. urb., 47.—9. Aixinses (Cardona). Axínses ray! sospirà la Quíusa, Girbal Oratjol 88.—10. Aixintes (Tortosa).—11. Aixit (Vilaller, Pont de S., Bonansa).—12. Aixuixí, forma intensiva (Mall., Men.). Té usos especials, que explicam en el lloc alfabètic corresponent (V. aixuixí).—13. Aixuixic, forma intensiva amb els mateixos usos de aixuixí (Men.).—14. Aixuixiques, forma usada principalment entre els al·lots (Ciutadella).—15. Aixuixines, forma intensiva (Mall., Men.).—16 Aixuixinos, forma intensiva amb els mateixos usos de aixuixí (Mall.).—17. Aixuixinetes, forma diminutiva que s'empra per expressar conformitat i satisfacció per la manera de fer una cosa (Mall.).—18. Aixuatxí, forma intensiva usada a Menorca amb la mateixa aplicació que hem assignada a aixuixinetes. «¿Es així que ho vols?—Aixuatxí!» (Ciutadella).—19. Assetsuaixí o assetssuaixí (Mall.), amb les mateixes aplicacions de aixuixí, però més intensiva (V. assus-suaixí).—20. Jutxuixí: forma molt expressiva, deformació per just suaixí (Mall.).
    Fon. (de totes les variants citades):—1, així: əʃí (Perpinyà, Noedes, Montlluís, Cornellà de Conflent, Figueres, Capmany, Gir., Barc., Granollers, Mall., Men., Eiv.); əјʃí (Prada, Valls); aјʃí (Balaguer, Castelló de F., Fraga); aʃí (Alg.).—2, aixís: əʃís (Angostrina, Porté, Fontpedrosa, Puigcerdà, Martinet, Ribes, Ripoll, Camprodon, Cadaqués, Girona, Llofriu, Núria, Pobla de L., Manresa, Andorra, Alaró); əјʃís (Ponts, Valls, Borges del Camp); aјʃís (Val.).—3, aixic: əʃik (Ciutadella).—4, aixiques: əʃíkəs (Ciutadella).—5, aixín: əʃín (Perpinyà, Canet de R.).—6, aixina: əʃinə (Lluçanès, Men., Eiv., Formentera); əјʃínɛ (Ponts); əјʃínə (Reus); aјʃína (Massalcoreig, Peníscola, Morella, Forcall, Benassal, Castelló, Villa-real, Onda, València); aјʃínɔ (Gandia).—7, aixines: əʃínəs (Lluçanès, Solsona, Penedès, Manacor, Artà, Ciutadella, Ferreries); aјʃínes (Tremp, Massalcoreig).—8, aixinos: əʃínos (Mall.).—9, aixinetes: əʃinə́təs (Mall., Eiv.).—10, aixins: əʃíns (Perpinyà, Barc., Penedès, Men.); əјʃíns (Prada); aјʃíns (Isavarrí, Pradell).—11, aixinses: əʃínsəs (Cardona).—12, aixintes: aјʃíntes (Tortosa).—13, aixit: aјʃít (Vilaller, Pont de S., Bonansa).—14, aixuixi o assuixí: əʃuʃí, əsuʃí (Mall., Men.).—15, aixuixic: əʃuʃík (Ciutadella).—16, aixuixiques: əʃuʃíkəs (Ciutadella).—17, aixuixines: əʃuʃínəs (Ciutadella); əʃuʃínɛs (Maó).—18, aixuixinos: əʃuʃínos (Mall.).—19, aixuixinetes: əʃuʃinə́təs (Mall.).—20, aixuatxí o assuatxí: əʃuəʧí, əsuəʧí (Men.).—21, assus-suaixí o assessuaixí o assetxuaixí: əsuʦuəʃí, əsəʦuəʃí o əsəʧuəʃí (Mal.).—22, jutxuixí: ʤuʧuʃí (Mall.).
    Var. form. ant.: acsí (acsi com damont es scrit), doc. del primer terç del s. XII (Miret Doc. 6).
    Etim. i hist. de les var.: la forma així, la més general en la llengua escrita i quasi l'única que surt en els escrits antics, ve de l'adv. llatí vg. *accu'sīc, format amb el clàssic sīc ‘així’ i la particula demostrativa *accu- (REW 7892; P. Fouché en RLR, lxii 203. Sobre l'origen i formació dels adverbis i pronoms llatins compost amb eccum o accum, com eccu'iste, eccu'ille, etc., cfr. Grandgent Vulg. Lat. 24, 65).—La var. aixic, viva a Menorca, sembla un cas de conservació de la -c final de sīc (si no és que sia aquesta -k un so sobrevingut modernament per paragoge).—La var. aixís s'és formada per l'addició del so -s, que sobrevé paragògicament a molts d'adverbis per l'analogia d'altres que acaben en -s des del període pre-romànic (sobre aquest cas, que es troba també en provençal, castellà, francès i rètic, cfr. Meyer-Lübke Gramm. ii, 622 i 624).—Per feminització intensiva de així, es formaren les variants aixina i aixines i el diminutiu aixinetes.—Aixins i el mall. aixinos són resultats de la pluralització per aixi. Feminitzant-se aixins se féu aixinses (cfr. llavons > llavonses) i aixintes (cfr. llavontes); i per regressió de aixins cap a una forma singular, sortí la variant rossellonesa aixín. (Cfr. una sèrie de formacions semblants, derivades de l'adv. allavores: BDLIC, xiii, 299-305).—L'origen de la -t paragògica de la var. aixit és mal d'explicar.—La forma assuixí (amb ses derivades assuixines, assuixinos, etc.) és segurament sortida per l'analogia d'adverbis com assuqui, assullà (composts de sus aquí, sus allà). Per assimilació de les sibilants, de assuixí i sos derivats se féu aixuixí, aixuixic, etc., amb la s canviada en x.—Assus-suaixí i assetsuaixí (o assetxuaixí) són formes compostes amb sus-, adverbi arcaic.—Anàlogues variants trobam en les derivacions d'altres adverbis i pronoms, que convé comparar: principalment V. aquí, allí, allà, allò.