Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aixella
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AIXELLA o XELLA f.
|| 1. Punt on el braç s'uneix amb l'ossa; cast. sobaco. Sota les exelles [sic] on purga moltes fumositats e humiditats, Albert G., Ques. 37. Ma devant-guarda, | costats, axelles, | may me bat ab forts trunyelles, Coll. Dames 285. Entrà En Pepito amb s'animal davall xella, Maura Ayg. 176. Amb un test dessota cada aixella, Pons Com an., 93. Els guardes, posantse el mauser sota l'aixella, Víct. Cat., Ombr. 21.
|| 2. Rebava axil·lar que porten els cofins per a impedir que la pasta d'oliva caigui (Matons Voc. oli).
    Loc.
—a) Alçar xella: revenir, sortir bé d'una malaltia o d'una pèrdua de capital; començar a anar bé (Mall.). A pesar de tot, es Ferro-carril alsarà xella, perque té elements de vida, Ignor. 11.—b) No poder alçar xella: passar estretor per viure, no poder-se posar en situació acomodada (Mall.). ¿Què dimoni deu esser estat, que primer no porien alsar xella i hi corria tan poc xorrèstic..., i ara campen tan polents?, Alcover Rond. viii, 7.
    Fon.:
əʃéʎə (Angostrina, Porté, Sallagosa, Capmany, Avià, Gòsol, Ribes, Camprodon, Ripoll, Olot, Berga, Manresa, Granollers, Barcelona, Igualada, Palma); əјʃéʎə (Fontpedrosa, Tarragona); əʃéʎo* (Cadaqués); əʃéʎɛ (Puigcerdà); əʃéʎa*, (Andorra); aʃéʎɛ (La Seu d'U.); aјʃéʎa (Boí, Esterri, Isavarri); aјʃéʎјo* (Torre de Capdella); eʃéʎa* (Vilaller); aјʃélɛ (Sort, Tremp, Gandesa); aјʃéʎa (Tortosa, Maestrat); ʃéʎɛ (Gir., Maó); ʃéʎə (Puigcerdà, Martinet, Capmany, Rupit, Mall., Ciutadella, Eiv.).—Les formes que duen un estelet * a la dreta, són transcripcions del Dr. Schädel, Wortl. I.
    Etim.:
del llatí ascĕlla (evolució del clàssic axilla, per canvi de sufix), mat. sign.