Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ajupir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AJUPIR v. tr.
|| 1. Inclinar, dirigir cap avall una part del cos; cast. agachar. Llur veu té una amenassa que fa ajupir la testa, Carner Sonets 27. Ajup son dors lo firmament, Verdaguer Idilis.
|| 2. refl. Inclinar-se, doblegar el cos inclinant el cap i l'esquena cap avall; cast. agacharse, encorvarse. A sa claror rogenca, ¿què veuen, pus s'ajupen? Atlàntida, iii. Y dir això, ajupirse, collir una pedra y etzibarla dret al turó, fou tot ú, Ruyra Parada 33. ¡Quants enderrochs, on la gralla niua y el teixó s'ajup! Llorente Versos, i, 91. a) met. Sotmetre's, abaixar-se; resignar-se a suportar una vexació (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 3. Vèncer, subjugar.
|| 4. refl. Arrufar-se doblegant els genolls i abaixant el cos fins que gairebé toqui en terra; cast. agazaparse.
    Fon.:
əʒupí (Ross., Conflent, Vallespir, Cerdanya, Empordà, Gironès, La Garrotxa, Camprodon, Ribes, Ripollès, Berguedà, Plana de Vic, Pla de Bages, Vallès, Costa de Llevant, Barc., Pla de Llobregat, Igualada, Penedès, Mall., Men.); ʒupí (Blanes); əʤupí (Valls, Reus, Escornalbou); aʒupí (Alt Urgell, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Lleida, Ribera d'Ebre, Morella, Vinaròs, Llucena); aʤupí (Falset, Tortosa, Benassal, Alcalà de X.); aʤopíɾ (Castelló, Alcoi); aʧupíɾ (Morvedre, València); aʤupíɾ (Sueca, Cocentaina, Biar); əʒopí (Pollença, Alcúdia, Sa Pobla, Sineu, Manacor).
    Conjug.:
en el paradigma de les pàgines 386-389 posam la flexió completa d'aquest verb, amb les formes classificades segons l'ús dels dialectes, fora l'alguerès, perquè a Alguer no s'usa tal verb.
taula 

    Var. form.:
ajufir, arrupir.
    Sinòn.:
acotar, acatxar, acotxar, acalar.
    Etim.:
és mala d'explicar d'una manera completament satisfactória. Així com agepir és format damunt gep (<g̲ibbus), ajupir sembla exigir una forma originària *jubbus. Corominas DECast, i, explica el cast. ajobar com a procedent de agebar amb conversió de la e àtona en o per influència de la consonant labial següent. El cas del català ajupir sembla admetre la mateixa explicació.