Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alçaprem
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALÇAPREM m.
|| 1. Barra de ferro o de fusta que serveix com a palanca per alçar coses feixugues; cast. alzaprima. Los alsaprems de ferre li tiren y rocassos, Atlàntida, vi.
|| 2. met. Incentiu, impuls poderós; cast. palanca. Aquella fulla... que fou un poderós alsaprem del entusiasme, Collell Fadrin. 29.
|| 3. Fer alçaprem: impulsar cap amunt amb una palanca (Barc., Gir., Ll., Tarr., Maestrat). Agafant l'escarpra l'apuntalà en una cretlla descarnada y feu alsaprem per aixecar el rejol, Víct. Cat., Cayres 99. Ara de cara, ara de gayrell,... ja fent alsaprem ab una cama, ja claudicantli un genoll, Oller Rur. urb., 83.
    Fon.:
aɫsəpɾém (Barc., Gir., Olot, Tarr.); aɫsapɾém (Ll., Maestrat).
    Loc.

Fer alçaprems: fer violència, procurar coses per força. No vullch fer alzaprems, ni guste de ramalloles y marors, Rond. R. Val. 34.
    Etim.:
compost dels imperatius de alçar i prémer (cfr. Antoine Thomas en Rom. xliv, 328).