Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. alabar
veure  2. alabar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALABAR v.
|| 1. tr. Manifestar aprovació de perfeccions o bones qualitats com inherents a alguna persona o cosa; cast. alabar. Tracten del culto divino, y lo que signifiquen les cerimonies sanctes de la Església... alabant les altes sanctes pràtiques, Gaspar de Cervantes, Barc., a. 1573. Oh, Sor aigua franciscana, | alaba Déu, ma germana, Riber Sol ixent 135. Que parlás a la muller del homo per alabarli la bondat d'aquell fruyt, Penya Mos. iii, 83.
|| 2. refl. Vanagloriar-se, bravejar; cast. alabarse. Mes com no som ponderatiu, no m'alabo, Vilanova Obres, xi, 252. Però ho puch dir a boca plena: era la seva reyna soberana jo, me'n puch alabar, id. iii, 77. Si un desconegut te cerca | ab cara de bon amich | y s'alaba de que es rich, Penya Poes. 22. Aquella paperina contenia el meu horòscop; no el vull repetir perquè no m'està bé que m'alabi, Riber Miny. 113.
    Cult. pop.
—Refranys populars sobre l'alabança: a) Alaba aquell qui et dóna gust, i dóna gust a qui t'alaba (Marroig Refr. mall.).—b) Cada mercader alaba les seues gales (Mall.).—c) No t'alabes que no acabes: vol dir que no s'alabin d'haver feta una cosa bé, fins que la tinguin acabada (Morella). Var.: Ningú s'alabe fins a que acabe (Martí G. Dicc.).—d) Alaba't ruc, que a fira et duc (Cat.). Var.: Alaba't ruc, que a vendre et duc (Val., Bal.). S'aplica al qui, estant en perill de sofrir una gran pèrdua, encara es vol donar importància i bravejar.—e) No t'alabis de fer mal, perquè és un vici infernal (Marroig Refr. mall.).
    Fon.:
ələβá (pir-or., or., bal.); alaβá (occ., alg.); alaβá, alaβáɾ (val.).
    Sinòn.:
lloar, elogiar.
    Etim.:
pres del cast. alabar, però usat a tot el territori català des de fa alguns segles, almenys del XVI ençà. El cast. alabar ve del llatí alapari, ‘vanagloriar-se, avanar-se’, usat de Plaute (Truc. 928) i Commodià (Apol. 457) i que figura també dins un codi de l'Epístola canònica de St. Jaume que diu: «Quid alapamini mentientes contra veritatem», allà on la Vulgata diu: «Nolite gloriari et mendaces esse adversus veritatem» L'etimologia alabar <allaudare proposada de Diez (EWb 415) és inadmissible fonèticament. La proposada de L. Sainéan (Zschr. R. Ph. xxxi, 279, alabar <labar <lavare, encara que és enginyosament explicada en sa part semàntica, no és ni de molt tan convincent com la de alabar <alapari, exposada i provada de H. Rönsch (Zschr. R. Ph. iii, 103) i admesa de Schuchardt (ZRPh, xxxii, 232), Meyer-Lübke (REW 311, s. v. alapare) i la generalitat del romanistes (cf. la Rev. Fil. Esp., xi, 335).

2. ALABAR
Llin. de Barcelona, Amposta i Borges del Camp.
    Etim.:
variant de Alabart.