Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alacrà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALACRÀ m.
|| 1. zool. Escorpí (val.); cast. alacrán, escorpión. Vespa, alacrà, | rabiós ca, Spill 7708. Diu lo Senyor yo us he donat potestat de calcigar sobre les serpents hi alacrans, Cartoxà, ii, 45 v. Li va eixir de davall [una pedra] un alacrà verd, polit, Valor Rond. ii, 53. (V. escorpí || 1).
|| 2. zool. «Alacrà ceber o d'aigua. Insecto abundante en sitios húmedos y que nada en el agua; no tiene cola ni aguijón y pica con una tenacilla venenosa que tiene en la boca; cast. alacrán cebollero» (Martí G. Dicc.). Aquesta explicació d'En Martí Gadea és inexacta, car l'insecte que en cast. s'anomena alacrán cebollero no neda, sinó que és animal terrestre, que forada la terra i destrueix les arrels de les plantes; és el Gryllotalpa vulgaris Latr., conegut també en cast. amb els noms per grillo-topo, grillo cebollero i cortón, i en cat. anomenat cadell.
|| 3. zool. «Alacrà marí: alacrán marino o peje-sapo» (Martí G. Dicc.).
|| 4. «Quando se toma por la esesilla, que por lo regular es de arambre, con que se tràvan los botones de metal: suelen de ordinario ser dos, y se dicen, alacrans en Valenciano, y alacranes en Castellano» (Ros Dicc. Val. 13).
|| 5. «Oli d'alacrans. Aceite de alacranes: en el que se han cocido alacranes vivos, y se emplea como diurético» (Martí G. Dicc.).
    Loc. i refr.
—a) Estar picat de l'alacrà. Estar encès d'una passió amorosa o tocat d'una malaltia vergonyosa (Martí G. Dicc.).—b) A qui està picat de l'alacrà, sols de la ombra s'assusta ja. «Quien del alacran está picado, la sombra le espanta: el que ha padecido algún daño, con ligero motivo teme le vuelva a suceder» (Martí G. Dicc.).—c) «Terreno d'alacrans, pocs pans» (Benassal).
    Fon.:
alakɾá (Gandia, Llíria, Maestrat, Al., Alcoi, Xixona).
    Var.
form.: aliacrà.
    Etim.:
de l'àrab al-ʿaqráb, ‘escorpi’.