Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alcalde
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALCALDE m.: cast. alcalde.
|| 1. ant. Jutge, entre els alarbs. Prenen cascun any los alcaldes moros per salari de la alcaldia lur CLXXX solidos, Rendes R. dellà Xuq., 115.
|| 2. Jutge que juntament amb altres exercia la jurisdicció ordinària en els pobles (segles XV i XVI). Anaven ordenats lo Balle de Barcelona... los Cansols de la Lotge... e lo Mostaçaf de la dita ciutat. Dels alcaldes no sen fa mentio per quant no tenen loch sino del cavaller, Carbonell, Ex. Joan II, c. 66. Aquest dia fonch feta una crida de part de la Mat. del Sor. Rey sobre lo Collegi dels alcaldes, a. 1500 (Ardits, iii, 167).
|| 3. modernament, Batlle o president de l'ajuntament que està al cap d'un poble o municipi. Se reparteixen a la plaça per lo senyor Rector, alcalde y regidors, Serra Calend. 159.
|| 4. Alcalde de barri: el qui en les poblacions grans exerceix a un sol barri les funcions d'autoritat que li delega el Batle. A Menorca li diuen batle de bàrrio.
|| 5. Les denominacions d'alcalde de casa i cort, alcalde del Rastre, alcalde de mar i riu, alcalde de quadrilla, i altres, que es troben en alguns diccionaris catalans i valencians, especialment en el de Martí Gadea, són preses dels diccionaris castellans i no tenen lloc adequat dins els nostres. Per això no les definim. El nom català genuí equivalent d'alcalde en el sentit modern, és batlle o batle.
|| 6. Nom d'un joc de xiquetes (Pego).
    Loc.
a) Tindre el pare alcalde: tenir coneguda i amistat amb qualque autoritat o protector poderós (Martí G. Dicc.).—b) D'alcalde a botxi, vejau si pugí! Ho diuen per expressar que han mencabat de posició o dignitat, en lloc de pujar (Marti G. Dicc.); cast.: De alcalde a verdugo, ved cómo subo.c) «Qui ha tirat eixe cuet? Lo fill de l'alcalde.—Pos passe la processó avant». Ho diuen per expressar que el parentiu o amistat amb certes autoritats fa deixar impunes moltes faltes (Martí G. Dicc.).
    Fon.:
əɫkáɫdə (Terrassa, Palma, Ciutadella); aɫkáɫde (Ribagorça, Tortosa, València, Cast., Al.); əɾkáɫdə (Barc., i quasi tot el cat. or.); aɾkáɫde (cat. occ.); aɫkáɫdeɾ (Benissa, Pego).
    Sinòn.:
|| 1, alcadi; || 2, jutge; || 3, batlle.
    Intens.
—Augm.: alcaldàs.—Dim.: alcaldet.—Pejor: alcaldetxo, alcaldot.
    Etim.:
de l'àrab alqāḍī, ‘el jutge’.