Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. aleta
veure  2. aleta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALETA f., forma diminutiva de ala.
I. || 1. imatge  zool. Cada un dels òrgans de la natació dels peixos, format de membranes quasi sempre sostingudes amb ossos o tendrums de l'esquelet, i situat ordinàriament en els pits i l'abdomen (aletes pectorals i abdominals) i en certes espècies damunt l'esquena (aletes dorsals) i a la part posterior de l'animal (aleta anal i caudal); serveixen per donar equilibri i direcció als peixos quan neden; cast. aleta. Remenant la cua, ayrosos [els peixos], al retallar l'aygua ab la prora de sas aletas, Pons Auca 299.
|| 2. Cada un dels tendrums que serveixen de parets exteriors als forats del nas. Va amoixar-se entre dos dits les aletes del nas, Ruyra Pinya, ii, 22.
|| 3. Aurícula del cor (Aladern Dicc.).
II. S'aplica metafòricament a molts d'objectes inanimats.
|| 1. Regruix en forma de peu de murada que té a baix cada un dels pilars d'un pont, com a reforç i per llenegar l'aigua cap avall (Mall.).
|| 2. Cada un dels dos angles que es formen a la part més ampla de la rella, un a cada banda del començament del mànec o cos (Vinaròs).
|| 3. a) imatge  Cada una de les puntes o trinxes fonades que duu el gipó a baix de tot i que pengen part davall la cinta (Mall., Val.); cast. faldillas (plur.). «Com va venir no era hora | d'anar a sa porfessó; | ses aletes d'es gipó | totes les duia defora» (cançó pop. Llucmajor).—b) imatge  Roba blanca fonada i cosida tot al voltant dels colls de capellà i d'infant, i que es posa davall l'altra roba perquè el coll s'hi mantingui subjecte (Mallorca).—c) Trinxa de roba cosida par damunt la butxaca per servir-li de tapadora (Men.).
|| 4. a) Tiringa de pell que va col·locada dins la sabata, cobrint la costura interior, per reforçar-la i preservar el peu de la humitat (Esterri); cast. barreta.b) Trinxa de pell que puja des de l'empena de la sabata i va aplicada just davall les voreres dels alts unides amb cordons, perquè no es vegi el calcetí (Men.).
|| 5. Cada una de les dues planxetes corbades que hi ha dins la llançadora, quan teixeixen amb bitlles de fusta, agafant aquestes per llur base, a fi de privar-les de sortir de la boca durant llur funcionament (Pons Ind. text.).
|| 6. L'extremitat de les aranyes de la màquina metxera, per on surt la metxa (Pons Ind. text.).
|| 7. imatge  Aletes o anques de nau: les taules o planxes que partint de la conca de popa (bovedilla) van part davall la cinta de la coberta principal cap a la proa; cast. aletas, ancas.
|| 8. imatge  Aletes de la popa: nàut. Dues peces de fusta amb curvatura que segueix la línia dels lligassons, però són molt més curtes. Van col·locades una a cada costat de la popa, empernades a les gambotes raconeres i fixades amb un apanyat o mossa al dragant dret. Atracats a les aletes van els dos primers lligassons (quadernes revirades), i a continuació d'aquests vénen els altres formant el costellam de la nau; cast. gambotas de aleta.
|| 9. nàut. a) Aleta caiguda o llançada: la que forma amb la cara de popa del jou una superficie plana o cilíndrica, descansant el seu peu en el codastre per formar la popa plana (Barc.).—b) Aleta de cul de mona: cada una de les dues peces que, afegides per cada costat a la popa plana o a la del falutxo, serveixen de base al cul de mona (Barc.).—c) Aleta revirada: peça de construcció que ocupa en la popa el lloc de la darrera quaderna revirada i va unida als extrems dels jous.—d) imatge  Aleta de tambor: en el vapor de rodes, peça de fusta llarga i treballada a escaire, que limitava exteriorment la part inferior d'un tambor de roda (Mall.).—e) imatge  Aleta de jardí: en el vapor de rodes, cada una de les barres cairades que anaven d'un cap de l'aleta del tambor a la regala del buc, i servien per reforçar el tambor i sostenir els jardins.
|| 10. nàut. Grellat de fusta que surt de la popa de les barques costeres i xabecs, és a dir, que dóna forma a la part alta de la popa de la barca; és de figura rectangular i de barres quadrejades. Damunt aquest grellat, l'aleta, duen l'àncora, i d'allà dalt la salpen i fondegen.
|| 11. Cada un dels cavallonets travessers que fan, quan reguen les taules d'un camp o tros, perquè l'aigua s'aturi i pugi als alterons (Cast.).
|| 12. Aleta de molí fariner: post on cau l'aigua per fer anar la roda del molí (Val.).
III. Fer l'aleta. || 1. En sentit propi, significa: a) Aturar-se un ocell de moure les ales mentre vola, i sostenir-se en l'aire sense aletejar: cast. cernerse. Ja un verdum feia l'aleta sobre el ram, Ruyra Parada 63.—b) Fer cert moviment amb una ala, els galls i altres ocells, en senyal de carícia; cast. requebrar. «Valga'm Deu, quina polleta | que n'és sortida a ballar! | Quants de pollastres hi ha | qui li farien l'aleta!» (cançó pop. Men.). || 2. Alçament de mà que fa, com a salutació, l'enxaneta dels Xiquets de Valls, quan és al cap d'amunt del castell humà. A vegades, en lloc de fer l'aleta, tira el mocador del cap com a senyal de triumf. L'Enxaneta arribava al cim, les gralles senyalaven el toc d'aleta, i un xardorós aplaudiment ressonava, Ramon Vaca llet 81. || 3. Moviment de mà, molt seguit i curt, que fan els qui fan volar grues (estels), perquè la grua se sostingui en l'aire (Valls). || 4. Colp de taló que peguen en terra els balladors, a certs temps del contrapàs. Aleta a esquerra y blinch a dreta,... que el ball va s'arrencant, Alman. Ross. 1922, 23. || 5. En sentit figurat, significa fer la bona, anar a qualcú davant i darrera amb bones paraules i ballar-li l'aigua davant, a fi d'obtenir-ne qualque cosa; més especialment, un home festejar una dona, fer-li mostres d'amor. «El pastor l'aleta em feia | i el pastor l'aleta en fa; | per més que em faci l'aleta. | mai me parla del casar» (cançó pop. Llofriu). Se li ocorregué a n'en Marcilla matar un xich l'aborriment fent l'aleta a la pobra Tula, Oller, Pil. Pr. 268. || 6. Fer aleta (una nau). ant. Fugir? Lo bergantí de la terra farí primer y la fusta de moros tantost feu aleta y sobrevingué la barca dels regoseus y jenovesos y posaran la dita fusta y fregata en mig, Entrev. Eyv. a. 1562.
IV. Aleta d'aire: moviment, vol de l'aire. «No fa una aleta d'aire»: es diu a l'estiu, quan fa aquella calor ensopida (Llofriu).
    Fon.:
əlέtə (pir-or., or.); alétɛ (Lleida); aléta (Tortosa, Maestrat, Castelló, Val.); ələ́tə (Mall., Ciutadella); əlέtɛ (Maó).
    Intens.
—a) Augm.: aletassa, aletota.—b) Dim.: aleteta, aleteua.

2. ALETA f.,
grafia incorrecta per eleta. Persona molt llesta i travessadissa. «¡Quina aleta és En Miquel!» (Barc., Vallès). «¡N'hi ha una aleta, d'En Pere!» vol dir que és molt viu, que no hi ha qui l'enganyi (Llofriu). Cap aleta per això com la [dona] del sereno, Pons Colla 9. (V. elet || 5).