Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alferes
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALFERES o ALFERIS m.
|| 1. ant. Oficial que portava la bandera d'una força armada; cast. alférez. Tirà una alabardada a un baxí, que vol dir alferes, qui aportava la bandera, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 774). Que per el die de Sanct Luch sien y comparegan a hora de vespres en casa del alferis ab caualls bons, doc. any 1576 (Boll. Lul., vii, 48).
|| 2. Modernament, en l'exèrcit d'Espanya, és el grau més baix de l'oficialitat i equival a l'antic càrrec de subtinent; cast. alférez.
    Pl.:
alferes o alferis (o sia, amb la forma igual a la de singular); però trobam la forma alférissos en aquest text: Prengueren a València huyt joristes, dotze notaris y tretzems y alférissos y persones principals, Antiq. 45.
    Etim.:
del cast. alférez, que ve de l'àrab alfāris, ‘el soldat’ («miles» ap. R. Martí Voc.), ‘el qui cavalca a cavall’ («cauallero como quiera, ginete» segons P. de Alcalà).