Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  allò
veure  alló
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALLÒ pron. dem. invariable que s'empra absolutament.
|| 1. Aquella cosa; cast. aquello, lo. E a allo que el nos hauia dit dixemli que nos sabiem conseyl, Jaume I, Cròn., cap. 20. Per ço que de aço que veuria en que Deus fos amat e conegut se alegràs, e d'allò contrari que ploràs, Llull Felix, pt. i, cap. 11. Significança és de superbia voler haver tot allò que es desijable, Llull Blanq. 1, 16. Un bon servidor qui serva les paraules de son senyor, per allò conseguirà la soldada, Sermo St. Pere. Que los dits Srs. Jurats gasten tot allò que serà menester, doc. a. 1640 (Segura HSC 248). L'hèroe, esblaymat, sospita que és tot allò un desvari, Atlàntida iv. Veuràs una covota...: allò ès s'amagatay, Alcover Rond. i, 130. Precisament allò de sortir de casa d'amagatotis... era el que més m'engrescava, Ruyra Parada 15.
|| 2. S'aplica a designar persones o animals. «¿Veus aquell qui passa? Idò allò és mon pare» (Mall., Men.). a) En D'allò, Na D'allona: ho diuen per designar una persona el nom de la qual no es recorda.—V. dallò.
|| 3. S'aplica a designar propietats rústiques. «Allò del Magí»: el camp d'En Magí (Penedès). «Venim d'allò del Joan».
|| 4. S'empra en correlació amb això o açò, per designar coses diverses. Diverses vegades he gordat deçà e dellà, cobejant açò e allò, Eximenis Conf. 14. «Ara això, ara allò»: ara una cosa, ara una altra. «No hi posis tants açòns i allòns, que no t'entenc» (Grandia Gram. 65).
    Loc.
—a) D'allò millor: de la classe més bona (Mall., Men.).—b) D'allò d'allò: del més bo o excel·lent (Cat., Bal.). «Aquesta mel és d'allò d'allò» (Empordà, Mall., Men.). Quatre o cinch individuos... que passetjan un xot d'allò d'allò, Roq. 15. També diuen: «Es d'allò que se'n diu bo!» (Llofriu), i per el·lipsi «Es d'allò que se'n diu...!» (Llofriu).—e) D'allò més: en el grau més alt (Empordà, Girona, Costa de Llevant). Havent cantat ab uns reíilets d'allò més los goigs de la Mare de Deu, Genís Quadr. 164. [El ram] feia un goig d'allò més, Ruyra Parada 34.—d) No anar amb allò: no pensar-hi, no tenir l'atenció posada a una cosa (Mall., Men.). «Jo no anava amb allò; i en veure aquella bubota, me vaig retgirar molt» (Mall.).—e) Per allò de...: per motiu de... (Cat., Bal.). «No hi volia anar, però hi som anat per allò de que no diguin» (Mall., Men.).
    Fon.:
əʎɔ́ (pir-or., or.); əʎɔ̞́ (bal.); aʎɔ́ (occ., val., alg.).
    Var. ort.
ant.: alò (Commem, 160).
    Var. form.:
allons, allòs: precedit de la preposició de: dallò, dallona, dallons, dallonses, dallòs.
    Etim.:
del llatí ĭllŭd, mat. sign., amb desplaçament de l'accent de la primera a la segona síl·laba i amb obertura de la o per analogia del demostratiu correlatiu oposat açò, segons plausible explicació de Coromines (BDC, xix, 22). La mateixa explicació és vàlida per a l'origen de això, que deu venir de ĭpsum i no de la combinació ĭpsu hŏc (que és l'etimologia que figura com a bona en l'article això del volum present).

ALLÓ
Llin. de Barcelona i Girona.
    Etim.:
possiblement de Allōne, nom propi bàrbar llatinitzat que es troba en una inscripció de la Hispània Tarraconensis i que en el segle IX apareix com a nom d'una muntanya pirenenca: «ad montem Allonem», doc. a. 872 (ap. Udina Arch. 98).